Bons desitjos

«Mira’m als ulls i diga’m si compliràs totes les promeses». Aquesta escena la podrien compartir una persona amb la seva parella, uns pares amb els fills i viceversa, i els electors amb els seus candidats. Encetem el 2019 amb l’habitual bateria de bons desitjos de tota mena: estudiar anglès, fer dieta per purgar els excessos nadalencs, intentar ser feliços fent feliços als altres, en definitiva, ser millors humans per salvar el món de les amenaces apocalíptiques mediambientals, socials i econòmiques. I, realment, de feina n’hi ha molta. Una altra cosa és la confiança que podem tenir en el compromís per abordar-la. És molt fàcil prometre però més complicat ser responsable d’aplicar el que es diu fins a les últimes conseqüències. Aquest 2019 és un any d’eleccions. El 26 de maig hi haurà convocatòria municipal, europea i no es descarta que també autonòmica i general. Si ens toqués tota la rifa, tindríem el que mediàticament s’anomena un «super diumenge». Un sidral considerable amb la barreja de promeses sobre qüestions pròximes com les de casa i d’altres que ens queden més lluny. En alguns casos molt lluny. De fet ja fa setmanes que la política municipal està més pendent de la precampanya que del dia a dia. I encara falten 139 dies per anar a les urnes que decidiran la composició dels ajuntaments. Els partits a l’oposició traient els ulls a la feina dels governs i aquests accelerant les obres al carrer. Sembla inexorable que l’últim semestre dels mandats les màquines tècniques municipals posin una sisena marxa perquè els polítics governants creuen que aquest estrès els donarà rendiment electoral. El món s’acaba! És un curiós cicle dels mandats de quatre anys que algun dia algú hauria d’estudiar amb calma. Com si un equip intentés aconseguir un campionat guanyant només els últims partits.

Potser caldria implementar el controvertit VAR (vídeo arbitratge) als consistoris perquè els àrbitres (els votants) poguéssim saber si les accions són legals o bé estan fora de joc. Potser una manera de mesurar la credibilitat dels nostres polítics a l’hora de complir el que prometen durant les campanyes electorals.