Per fi avui he pogut posar la tele, la ràdio o el microones sense sentir la Rosalia. Em dec fer gran perquè sóc l’únic ésser d’aquest món –dels que respiren– que no sabia que existia aquesta noia. Jo sentia parlar tothom d’aquesta cantant de moda però pensava que la gent havia tingut un atac de cultura i tots havien deixat de veure Gran Hermano per arrencar-se a llegir la poetessa gallega Rosalia de Castro. Realment m’ha sorprès aquesta cantant. Primer he tingut la sensació que era de Jerez, com un servidor, i una política de Ciutadans, per allò del flamenc. Però, quan he vist que parla català en la intimitat, he pensat que aquesta noia era un fenomen. Com ho són l’Arrimadas i un servidor, que som «ciutadans» flamencs. Em sento molt identificat amb ella perquè jo també he guanyat uns quants Grammys després del Nadal. Concretament han estat 3.700 grammys, que ells solets ja han trobat lloc sense necessitat de comprar estanteries.
Doncs la cantant Rosalia és de Sant Esteve de les Roures. Perdó, de Sant Esteve Sesrovires, que amb aquest xou del rebateig de pobles, no m’estranyaria que Talavera de la Reina acabi sent «Tabarnia de la Corinna». Deixo el tema, que com que sóc un gafe encara menjaré «tonyina» sense anar a l’Ametlla de Mar. Entenc que a molts llocs d’allà no entendran com una noia tan dolça i que canta al més pur estil de Lola Flores pot sortir de l’infern independentista. Jo, de la Rosalia, el que faria seria una versió lliure dels Segadors al seu estil «tecnomodern». «Bon cop de rap» seria un bon títol i, ara que ho penso, també una creació gastronòmica del Bulli. Què «Malamente»!