De qui són les ciutats?

De qui són les ciutats? La pregunta té una resposta fàcil, gairebé automàtica: dels veïns, diríem. Però, de veritat és així? Crec que massa vegades no, encara que a tot arreu no és igual. N’hem d’aprendre de les ciutats que tenen bons protocols de participació ciutadana, que s’apliquen amb èxit i que han permès tirar endavant moltes iniciatives comunitàries.

És una obvietat que la societat madura i súper informada del segle XXI no es conforma amb el dipòsit d’un vot cada quatre anys. Això vol dir que la democràcia representativa no funciona? Clar que funciona, però no és suficient. En primer lloc perquè un programa electoral no pot contenir ni preveure totes les eventualitats que es produeixin durant quatre anys; també perquè no hi ha cap mecanisme perquè el ciutadà pugui obligar a fer efectiu el programa electoral; i sobretot perquè els veïns tenen tot el dret d’intervenir en aquells assumptes que els incumbeixen.

Em sap greu haver-ho d’assenyalar amb tanta cruesa, però és evident que l’Ajuntament de Tarragona els darrers anys ha anat en la direcció oposada als governs municipals més respectuosos amb els veïns. L’equip de Ballesteros ha desmuntat qualsevol estructura formal participativa, amb l’excusa que les xarxes telemàtiques poden substituir la relació personal, i s’ha limitat a mantenir un seguit de consells municipals a qui ha privat de contingut i de veritable participació. Aquest despotisme d’anar per casa, basat en una concepció del poder absolutament rància i tronada, té com a conseqüència la renúncia al principal actiu que la ciutat té per prosperar: les capacitats dels seus veïns.

Tarragona necessitat un canvi profund si vol oferir un futur millor per a la seva gent i això implica tenir un govern municipal amb menys obsessió per ostentar el poder i amb més vocació de compartir-lo. Per fer això cal començar per crear unes estructures formals que facin possible la participació efectiva. El marc ha de ser el del diàleg i la cooperació. D’aquí la nostra proposta d’organitzar Tarragona en Consells de Districtes. Seure en una mateixa taula, de manera periòdica, les entitats veïnals, les sectorials, els centres de salut, les escoles, i instituts, amb els representants de tots els grups municipals. L’objectiu ha de ser actuar en aquells temes que la comunitat identifica com a rellevants. Cal prendre acords que comprometin les parts, especialment l’Ajuntament, que és qui els haurà de portar a les corresponents comissions o al ple si s’escau. Estem parlant de transparència, de publicitat i de traçabilitat.

Estem parlant d’acabar amb la temptació de les pràctiques clientelars i de les diferents velocitats en atendre els problemes segons qui sigui l’afectat. La participació ciutadana no és una rèmora sinó una gran oportunitat. Una oportunitat per als veïns de fer-se seva la ciutat i una gran oportunitat per l’Ajuntament de tenir els veïns compromesos amb Tarragona, de sentir-se-la seva. Hem de posar la ciutat en mans dels veïns, els seus veritables senyors.