Avui us parlaré de mi. No marxeu, home! Ho faré perquè, com diu la dona, tinc 24 hores de ser el rei perquè... És el meu aniversari! Però, tranquils, que jo no faré cap discurs. Avui, Diari Més hauria d’haver obert la portada amb un titular que digués «Per molts anys» i un gran «careto» meu. Vaja, com quan era l’aniversari de Franco i l’ABC li dedicava fins i tot els mots encreuats.
Doncs, vaig néixer un 13 de gener del 1961 a prop d’on ho va fer uns anys abans la Lola Flores i, uns anys després, la Inés Arrimadas. Per si no us agraden les folklòriques, us diré que en aquells carrers també va néixer a principis del segle XX el fiscal Quintero, pare del doctor en Dret i professor de la URV.
Tinc 58 anys i veig que està de moda la meva franja d’edat. Penso en gent que m’ha envoltat els últims anys, Buenafuente, Ballesteros, Bonet, (sèrie B) Rivera, Pellicer. He seguit mirant la Viquipèdia i he vist que Poblet havia nascut el 1897. Sabia que era un polític veterà, però home! Tant? Després he vist que era un montblanquí d’ERC que es deia Josep Maria Poblet i Guarro... Em faig gran. He rebut una felicitació del Santiago (en castellà) parlant de les fondes. Un curiós regal, perquè vaig créixer a una pensió. Quina paraula més bonica i musical: «pensió, pensió», tot i que m’agrada més quan va seguida de dues paraules màgiques: «de jubilació». A veure si es posen d’acord d’una punyetera vegada sobre a quina edat ens jubilarem tota aquesta colla que tenim entre 50 i 60 anys. Després del Santi, m’ha arribat la segona felicitació del dia. Era de... Forocoches! M’he pessigat.