2019, l'any del canvi a Tarragona

Aquest 2019 la ciutadania de Tarragona tindrà la possibilitat de propiciar un canvi profund que permeti a la ciutat sortir de l’atzucac en què es troba. Hom pot pensar que l’actual situació d’abandonament en què es troben els veïns de Tarragona i els seus carrers ens allunya tota possibilitat d’esperança. Nosaltres ho veiem al revés: aquest és el revulsiu del canvi. El que avui sembla terra cremada és el sòl fèrtil on demà creixerà una ciutat forta, cohesionada i plena d’autoestima.

En aquesta tessitura nosaltres, ERC-MES, representem un canvi profund respecte del model de ciutat de Ballesteros i els seus socis de PP i Cs. No compartim ni projecte ni actitud. El nostre projecte es basa en una Tarragona amb un centre fort, uns barris ben cohesionats i un entorn verd, cosa que està als antípodes d’urbanitzacions com la Budellera, que buidaran el centre com un dònut, deixaran més oblidats encara els barris i malmetran els accessos a l’Anella verda i a les platges.

I la nostra és una actitud oberta a la ciutadania i al riquíssim teixit associatiu. Nosaltres escoltem i creixem escoltant, res a veure amb el búnquer des d’on Ballesteros i PP governen la ciutat. Viuen en un món paral·lel perquè no s’atreveixen a trepitjar el carrer. En el seu món els Jocs van ser un èxit desbordant per Tarragona, l’alcalde va estar al costat de la gent tarragonina atonyinada reclamant l’alto al foc durant l’1-O i Inipro és el nom d’una illa tropical que algun dia hauríeu de visitar!

Tan desastrós és el govern socialista popular que el canvi és en boca de tothom, fins i tot de la resta de partits. I això és inevitable i bo. És inevitable perquè el govern té la ciutat en tal situació d’abandonament que a veure qui és el guapo que surt a treure pit d’una gestió tan negligent. I és bo perquè ens situa a molts partits diferents en la perspectiva de construir una alternativa a l’statu quo, base imprescindible per a la bona entesa. Efectivament, remuntar una ciutat com Tarragona requereix un formidable treball en equip. Com als millors castells, a tots els ciutadans, grans i petits, els espera el seu lloc al tronc i la pinya.

Però que tots els partits apel·lem el canvi no vol dir que tots ens el plantegem de la mateixa manera. Hi ha qui representa l’«aparta’t tu que m’hi poso jo», però sense cap model alternatiu de ciutat, és a dir amb el mateix model de fons. Però és clar, ser més guapo o més jove en si no garanteix res: es pot ser guapo i estar a favor de les retallades, i es pot ser jove i estar a favor de l’especulació del totxo tan típica del segle XX. I viceversa, es pot ser més veterà en edat i més jove en les idees. Com ens podríem desempallegar de les corrupteles si ens limitéssim a canviar les cares i no les receptes? De què serviria canviar les cares visibles si mantinguéssim el govern a l’ombra de les mateixes elits?

També hi ha qui representa el »«jo sóc el canvi però governarem amb ells!», i aproven pressupostos junts, i es fan fotos... Però com es pot ser el canvi d’un govern i al mateix temps ser-ne la crossa? És tan estrany com fer veure que ets una persona moderada mentre portes un autobús a Tarragona per burlar-te de l’Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, en Josep Rull i la resta de presos polítics i exigir que es podreixin a la presó sense ni tan sols un judici.

Fins i tot hi ha qui promet il·lusió, propostes i canvi des del govern estant, com si no portessin 12 anys governant. Diuen que arreglaran el Banc d’Espanya, i la Tabacalera, i la façana marítima, fins i tot que regalaran el bus... com si acabessin d’arribar i no anés amb ells! Suposo que se’ls fa tan complicat defensar l’obra de govern que prefereixen venir a fer d’oposició i alternativa amb nosaltres. Ben mirat són llicències que un govern sense rumb es pot permetre.

A l’extrem contrari hi tenim la revolució, voler capgirar-ho tot tant que no se’n pugui reconèixer res. És una posició atractiva quan estàs molt enfadat però poc útil quan estàs serè. El risc evident és canviar les coses que sí que funcionen, que «haberlas haylas»!

Penso que la gent ja ens coneix i sap que som honestos: no som la revolució ni som el recanvi, simplement som el canvi. Tenim la il·lusió i la capacitat de tirar-lo endavant (força tindrem la que la gent ens doni). Venim decidits a liderar el canvi i el progrés que necessita Tarragona des de valors republicans, amb la gent. Sí, és 2019 i estem contents, perquè s’acosta el canvi i el farem plegats!