Joves amb el Papa a Panamà

La JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) ha estat considerada «la invenció més bonica de sant Joan Pau II», tot i que ell deia que van ser els joves els qui la van inventar. En efecte, per a la primera, celebrada a Roma l’any 1984, s’esperava que hi acudissin 60.000 joves i van arribar a 300.000. La segona va ser a Buenos Aires, amb la qual cosa la iniciativa ja va agafar caràcter internacional i es va disposar fer-la cada dos anys.

Aquesta vegada se celebra a Panamà entre els dies 22 i 27 del present mes de gener. Per la distància és difícil que puguin assistir-hi d’entre nosaltres tants joves com ens agradaria, però sí que podem traslladar-nos en esperit a aquest país caribeny, seguir les notícies de la trobada i pregar per l’èxit de la convocatòria.

Els catòlics i tota la població de Panamà gaudiran de la presència del papa Francesc, i els adults recordaran el viatge de Joan Pau II l’any 1983. El Papa polonès va trobar-hi un bàlsam de pau i alegria en un viatge que va tenir altres etapes menys felices, perquè va visitar tres països sotmesos a dictadures militars: El Salvador, Guatemala i el Xile de Pinochet.

És probable que Francesc esmenti al famós Canal de Panamà, que en el seu recorregut de vuitanta-dos quilòmetres enllaça des de 1914 l’oceà Atlàntic amb el Pacífic, permetent una navegació molt favorable als vaixells que abans havien de donar la volta pel con sud d’Amèrica. És com un símbol d’unió entre mars per a benefici de tots.

El que és segur és que aquesta jornada mundial té lloc després de la celebració a Roma del Sínode dels Joves, en què el Papa va posar tantes esperances. Ha estat un espai en el qual s’han abordat els temes que els preocupen i els seus suggeriments sobre els canvis que s’haurien de fer en l’Església. S’espera un document pontifici que reculli i validi les principals aportacions. Juntament amb els missatges que sorgeixin de la JMJ de Panamà constituiran un material molt útil per la reflexió al llarg de l’any 2019 que hem començat.

Feliçment cada vegada és més acceptada la idea que l’Església millorarà per la santedat dels seus membres més que pel canvi d’estructures. La renovació dels seus organismes és necessària, però encara ho és més la millora personal, a la qual es refereix tan sovint el papa Francesc quan demana pregàries i una actitud de perdó, mentre posa en guàrdia sobre els desitjos eclesiàstics de «fer carrera» o les murmuracions.

Acudim confiadament als sagraments, que són canals de la gràcia que, com el de Panamà, faciliten la nostra navegació per la vida.