Recordo com si fos ahir quan, de petit, girava del Raval Santa Anna cap al carrer d’en Vilar, a Reus i xocava amb el sereno. Era un home gran i gros, vestit amb una tres quarts grisa, més cingles que el cavall de Prim i un cascavelleig propi dels rens del Pare Noel. Era el vigilant municipal nocturn, que va desaparèixer als anys setanta amb aquelles claus de ferro que pesaven mig quilo. Aquell so de picar de mans i el crit de «serenooo!» que podies sentir a les dues de la matinada va deixar pas als tubs d’escapament de «moteros» que no volen saber res de Morfeu.
Ahir parlava sobre les professions del futur amb dos amics que «viuen» en aquella Nova York nocturna propera a Tarraco que es diu Repsol, on crec que sí que hi ha serenos. Coincidia amb el Xavier que el futur de les professions serà molt diferent de tot el que coneixem. De fet, diuen que el 80 per cent del futur laboral encara no s’ha inventat. En arribar a casa he llegit dos articles. Parlaven de recuperar els serenos per les ciutats, un a Santa Coloma de Gramenet i l’altre a un poble d’Astúries. I crec que seria una idea genial, ara que robar a domicilis s’ha convertit en el nou joc de moda. El vigilant nocturn seria un home entranyable a qui li regalaríem torrons per Nadal i que coincidiria amb els sòmines que tornen de festa a les set del matí. Després he vist que la dona ha posat La 1 a la tele. «T’has tornat boja?», he cridat. He vist que estava veient un concurs de gent que cosia amb una Singer. Doncs sí, Xavier, potser estem equivocats i les professions del futur no seran fabricants d’espases làser, sinó simplement «matalassers».