A servir cafès una altra vegada?

Com una guillotina. En forma de retallades... així és com ens va caure al damunt la crisi als joves d’aquest país. Tots sabem quina va ser la recepta de la dreta (econòmica i política) a partir del 2011: baixada dels sous dels treballadors, regressió de drets i condicions laborals, laminació de les prestacions socials i expulsió dels joves. A l’atur o a l’estranger. Com va dir un alt càrrec de la Generalitat d’Artur Mas: «Els joves haurien d’anar a Londres a servir cafès» (sí, sí, tal com sona). Afirmació vergonyosa que ja va ser inspiradora d’un primer article en què que ja denunciava aquesta situació.

Si no podem treballar, haurem d’aprofitar per millorar la nostra formació, universitària o de formació professional. Doncs tampoc! No? Per què? Doncs perquè en aquests anys els Governs del PP i de CiU van incrementar els preus de les matrícules i estudis universitaris i d’FP fins a un 30% en alguns casos! (com molt bé saben, per exemple, els 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili). Resultat: molts estudiants van haver d’abandonar o ajornar els seus estudis per anar, realment, a servir cafès (però no a Londres, sinó a les nostres costes. I no amb un salari digne, sinó en precari i treballant només amb caràcter temporal). Així durant els anys dels presidents Mas, Puigdemont i ara, Torra. I que va fer ERC quan va entrar al Govern? Va revertir aquests exponencials augments dels preus dels estudis universitaris? No. I la CUP quan va aprovar els darrers pressupostos del Govern Puigdemont? No. No van fer res. Ni tan sols simbòlicament. Tot quedava ocult darrere la gran paraula màgica de: referèndum, referèndum...

Doncs bé, ara els joves d’aquest país tenim l’oportunitat de fer justícia social i de revertir aquestes retallades que condemnaven al jovent a servir cafès. Podem fer-ho gràcies als pressupostos que ha presentat el Govern socialista i del canvi del president Pedro Sánchez. I no parlo de literatura, ni de promeses que s’emporta el vent, no, sinó de partides pressupostàries concretes. Que augmenten. També aquí a Tarragona. De partides com la inversió social de més de 77 milions d’euros en beques que beneficiarien 8.236 estudiants de les nostres comarques. Persones que tenen una vida real i que es mereixen un futur. Una oportunitat de viure amb dignitat material, en definitiva.

Podem rebutjar uns pressupostos que impliquen, per exemple, aquest gran increment en beques d’estudi, ajudes per material escoles o beques de menjador? D’acord amb el sentit comú: no. D’acord amb la «lògica» del PDeCAT-ERC: sí/potser sí.

Imagina, amable lector, que tens l’oportunitat, posem per cas, d’obtenir 400 euros addicionals als teus ingressos mensuals en el marc d’una economia familiar. Qui seria l’insensat que votaria en contra de poder aconseguir més guanys i més recursos? Ningú. Ningú, tret clar, d’aquells que diguessin que «això no va de beques o de pensions» sinó que va de negociacions bilaterals per negociar un presumpte referèndum de secessió o d’exigències a un president democràtic per tal que pressioni a un jutge en el marc d’un judici que ni tal sols ha començat.

S’entén, oi? Doncs aquesta és la fascinant teoria que defensen avui dia el senyor Puigdemont i els seus seguidors per tombar els pressupostos socials i donar així l’alegria de l’any al trio Vox-PP-Ciudadanos que ja deuen tenir preparada l’ampolla de xampany – i no cava- a la nevera.

Però què podem esperar de racional quan llegim avui mateix que el senyor Puigdemont ha denunciat a la Mesa del Parlament (amb majoria independentista i president d’ERC) al Tribunal Constitucional per prendre «decisions arbitràries»? O sigui, el senyor Puigdemont denuncia als seus mateixos socis independentistes (fet, ja de per si, insòlit). I a qui? Doncs al Tribunal Constitucional que segons el mateix Puigdemont és un òrgan «antidemocràtic» i repressiu. O sigui, denuncies «als teus» davant la justícia «de l’Estat enemic». És que ja no s’entén res de res...

En nom, no ja del socialisme democràtic català, sinó dels estudiants d’aquest país exigim als grups independentistes que es deixen de romanços, de buscar excuses o de forçar la imaginació demanant «negociadors internacionals». Ras i curt: aquests són uns magnífics pressupostos per a Catalunya i per als nostres joves. Tombar-los per qüestions que no tenen res a veure amb els pressupostos seria un nou i espectacular error que sumarien al llarguíssim llistat de pífies que porten acumulades des de 2012; a banda de donar una gran alegria a l’extrema dreta. No es tornin a equivocar, si us plau, i votin sí als pressupostos. Tenen 8.236 raons a Tarragona, sense anar més lluny.