Missioners des de la infància

Fa poc es van complir 175 anys del naixement de la Infància Missionera. Va ser una idea del bisbe francès Forbin-Janson, l’any 1843, i es va convertir en la primera iniciativa mundial d’atenció als infants, vuitanta anys abans que la Declaració de Drets de l’Infant de Ginebra, i cent anys abans del naixement de la UNICEF. El que va fer el bisbe va ser demanar als nens de la seva diòcesi que resessin i ajudessin els nens de la Xina.

El papa Pius XI va elevar l’experiència francesa en constituir l’Obra Pontifícia de la Infància Missionera, jornada que celebrem a tot el món el quart diumenge de gener.

La intenció d’aquesta jornada és que des de la infantesa hi hagi en les persones aquest sentiment de solidaritat amb els més desfavorits, la gran majoria dels quals viuen al Tercer Món, territoris de missió, com se’ls ha anomenat, necessitats de l’impuls evangelitzador dels missioners. És una solidaritat que es manifesta en la pregària i en la preocupació per socórrer les necessitats materials en la mesura de les nostres possibilitats.

En la seva última trobada amb els joves jesuïtes del Col·legi del Gesù, el papa Francesc els va fer notar la sort que tenen de viure a la mateixa casa que sant Ignasi, on va escriure les Constitucions i va enviar als primers companys en missió pel món. Amb aquest propòsit els va convidar a reflexionar sobre tres verbs: fundar, créixer i madurar. Fundar-se, va dir el Pontífex, és el primer verb que voldria deixar-los. Ho escrivia sant Francesc Xavier: «Els demano que, en totes les seves coses, es fonamentin totalment en Déu.» D’aquesta manera, afegia, no hi adversitat a la qual no es pugui fer front.

També és el meu desig, com a arquebisbe de Tarragona, animar els nens i joves a fonamentar la vida en Déu, a no deixar-lo de banda, a no pensar que la pràctica cristiana és cosa de grans o de vells. Preguem perquè s’estengui aquesta mentalitat missionera, que no sols es preocupa pels qui són lluny, sinó també pels qui potser viuen a la porta del costat.

He d’expressar un doble agraïment per a aquest dia: als nostres missioners, que fa temps van deixar les seves famílies i la seva terra, per anar a evangelitzar persones que no coneixien en territoris d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica, i la meva gratitud també a aquests missioners –crec que els podem anomenar així– que, procedents d’aquests continents han vingut a la vella Europa per col·laborar en les nostres parròquies i recordar-nos la perenne joventut del cristianisme, posant-se al servei de les nostres diòcesis amb una generositat sense límits.