El pèndol global

Segurament no ha tingut la transcendència que hauria de tenir, per raons d’interès subjectiu d’altres, però l’aposta per «l’espai» que fa la Xina en els darrers anys, és una evidència clara del seu potencial, a tots els nivells i l’anhel irrenunciable a ser referència global en els anys vinents. Certament l’arribada a la «lluna» és una realitat amb moltes connotacions per una potència que segurament vol anunciar que vol ocupar el seu lloc d’influència en un món canviant, on cada cop les mutacions a tots els nivells són una realitat acaparadora amb conseqüències imprevisibles, però on objectivament el «pes d’uns i altres» està en canvi permanent, especialment pel que fa als lideratges que, fins fa poc, ens podrien semblar com «intocables».

La nova Xina Imperial, amb tota mena de dubtes respecte a la seva realitat, es va posicionant cada dia com una potència que marcarà la «vida global» ben aviat, per molt que des d’una visió unilateral la puguem veure com un mar de dubtes que no pot amagar la capacitat d’influència evident.

Els moviments geoestratègics que es van donant, amb una Europa sota mínims, incapaç de dissenyar un futur possible en unitat, enfonsada en un «regne de tarifes comunitari», on cada Estat va a la seva en funció de la seva opció interessada, és una evidència inapel·lable que ens pot col·locar en una incertesa amb conseqüències insospitades; per la seva banda la nova Rússia, que malgrat les seves deficiències de tot ordre, lidera una opció compacta amb una direcció política forta i amb idees clares respecte a com posicionar-se per les «mogudes en portes»; i finalment uns Estats Units, centrats en el seu debat intern per no perdre res del conquerit, que l’han situat en un lideratge, encara avui inapel·lable, però que comença a tenir adversaris socioeconòmics de pes.

Estem, per tant, davant d’un «mapa mundial» on els nous equilibris, de tota classe, estan en joc i on més aviat que tard, es donaran els fets objectius de «canvi pendular» que s’han anat donant al llarg de la història de la humanitat.

Tornant a la meva primera reflexió, relativa al viatge a la lluna de la Xina, l’evidència ens posiciona a tots en un «espai desconegut» del que no sabem com es concretarà tot, però el que és ben segur és que tindrà incidència directa sobre el nostre dia a dia, amb més transcendència de la que puguem sospitar.

També meditar sobre els aspectes que això ens portarà té els seus matisos, perquè el que és evident és que els canvis econòmics seran realitat urgent i, per tant, les novetats comportaran principis nous que moltes vegades segur que seran difícils de comprendre i assumir, especialment si som conscients d’on venim i el nostre nivell de convivència que es pot veure modificat per uns agents externs que, en tot cas, via pragmatisme, imposaran el seu nou relat, malgrat que la seva comprensió se’ns faci difícil.

Igual que a la dinàmica política, «el pèndol» es mou sempre, però en determinats moments s’accelera i crec que estem a punt de veure uns models insospitats als quals haurem d’adaptar-nos si no volem passar a ser intranscendents en una globalitat que no tindrà en compte la història passada i solament el demà imprevisible.

Per acabar, el sotmetiment a la situació de canvi que ens envaeix crec que és un fet evident, i bo seria començar a conscienciar-nos de com farem per adaptar-nos, amb garanties de pervivència, no sigui que el «tsunami» que ens ve a sobre, ens deixi de costat per intransigents a l’hora de fer unes aportacions impossibles d’implementar per la nostra part.

Oblidar-nos de la realitat objectiva sembla que no és l’estratègia acceptada a emprar si realment som conscients que el “pèndol global” s’ha posat en marxa de manera imparable amb conseqüències en portes, esperem que al final tots sàpiguen fer la seva feina i buscar de minorar unes conseqüències que poder ser dramàtiques si no fem res.