Vosaltres no teniu un mitjà digital i jo sí. Per tant, no tindreu molt d’interès a llegir això. Però si us dic que m’ha entrat una serp verinosa a l’oficina mentre escric aquest article, continuareu llegint. La serp no és aquella política guapa, malpensats. Doncs resulta que tu vols ser un bon periodista i agafes el cotxe per anar a un judici a Tortosa. Acceptes el dret de pernada d’Abertis, pagues la benzinera dels que et patrocinen i fas 200 quilòmetres pensant «avui ho petaré». Després de creuar l’Ebre com les tropes franquistes del general Yagüe, finalment arribes al jutjat. Un bon mosso et diu que no pots entrar a la sala que estan fent un judici. Li dius que precisament vens per això. No hi ha manera. Truco al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya («ui quan m’emprenyo!»). La magistrada em deixa entrar, però com que no hi ha lloc, sec a terra. Suat, surto a fer un cafè. Li pregunto a un pèrit i em diu «tu no ets el Moisès?». Penso que és un seguidor dels Manaments, però no, diu que érem companys al màster. No, no era el Casado, no. Em «sopla» que un armari de 2,20 que tenim al costat és el Roberto, l’home de la Pilar Rahola. Millor no fer-lo enfadar. Torno a casa i escric la notícia del judici. La llegeixen tres iaies, un gos i un indigent a qui Amazon ha enviat un mòbil per error. Llavors agafo una notícia d’agència que diu que una rata gegant s’ha menjat un pagès a Tailàndia i miro les estadístiques del Google. L’han llegit 13.000 persones. L’endemà, m’escriu emprenyat el pèrit dient que ho he posat tot malament.
Nens, no estudieu periodisme, estudieu zoologia. De veritat.