La Tarragona de les tres B: Bona, Bonica... i Bruta

A finals del mes de gener, en un ple extraordinari de l’Ajuntament es va aprovar la modificació del contracte de la brossa de la nostra ciutat. Desafortunadament no era la primera vegada que es parlava d’aquest tema.

Fa anys que parlem de la brossa, de l’estat de neteja, o de brutícia, en què es troba Tarragona. El problema de la brutícia de la nostra ciutat és un tema recurrent, una de les principals preocupacions dels tarragonins. Ja el setembre de 2016 des d’ERC- MES vam demanar que s’implementés un pla d’acció integral per la neteja. Aquest pla hauria d’haver-se ocupat d’aspectes com l’augment del control i eliminació de plagues, l’erradicació dels abocadors il·legals, la detecció d’actituds incíviques amb la corresponent implantació de sancions o el correcte manteniment de solars i edificis en desús, tant privats com públics, i sobretot, un sistema de supervisió del contracte de la neteja.

Desafortunadament aquesta proposta no va tirar endavant. Com era d’esperar, el poc interès pel tema de l’equip de govern format per socialistes i populars va fer que aquesta iniciativa no prosperés. Aquell dia ens vam fer un tip de sentir com en Ballesteros deia que Tarragona ja es neteja prou i que el problema és que els tarragonins són uns bruts.

Han passat més de dos anys i el problema de Tarragona continua sent el mateix. La ciutat està bruta, pitjor, la ciutat està molt bruta. I no és que gastem pocs diners en netejar-la, un 17% del pressupost municipal es destina al contracte de la brossa, més de 20 milions.

De vegades és difícil copsar la immensitat d’aquesta xifra per si sola, per això permetin-me que els hi faci una comparativa que potser els ajudarà a veure-ho més clar. 20 milions és el doble del que gasten Girona o Reus en la neteja, 5 vegades més del que gasta Donosti i el mateix que gasta Terrassa amb pràcticament el doble de població.

Però el gran problema de la brossa no és que sigui el contracte més car que tenim a la ciutat, que també, sinó que no hi ha efectius per a fer la supervisió d’aquest contracte. Seria d’esperar que el contracte més car de tots tingués darrere un equip de gent que supervisés el seu compliment, amb quina freqüència es neteja, quines són les queixes dels ciutadans (que no oblidem que són els que acaben pagant el contracte), que supervisés quins aspectes són deficients i que, fessin propostes per tal de millorar el servei.... Però no, la trista realitat és que aquest equip no existeix. L’ajuntament de Tarragona no té un equip de professionals que es dediquin a supervisar el compliment del contracte. Sembla que supervisió és la paraula que menys agrada a la concessionària que té més incidències en les auditories realitzades.

Hi ha molts temes de ciutat que són importants, però per nosaltres, la dignificació de la ciutat és un tema de primera línia. Aconseguir tenir una Tarragona per on doni gust passejar – neta, amb comerços oberts- ha de ser una prioritat. Senyor Alcalde cal, ni que sigui de tant en tant, baixar del cotxe oficial i passejar per Tarragona, escoltar els seus veïns. Escoltar els ciutadans i conèixer quines són les seves queixes, les seves prioritats i les seves necessitats és l’única manera de representar correctament els nostres veïns, no des de la distància quan s’està tancat en un despatx a la plaça de la font.