Els meus amics ja m’ho diuen: «No tens ni idea de política». El professor de la URV Alberto Reig no m’ho va dir, per respecte, però segur que també ho pensava. Una vegada i una altra em va suspendre l’assignatura de Ciència Política. Anava a les classes, prenia un cafè amb Montesquiu, participava dels debats, sentia les xerrades, però –què hi farem!– no entenc la política. Quan demano ajuda, tothom m’explica la «seva» política. Sempre el mateix: els bons són els meus i els dolents són els altres. Fi del capítol 1.
Vaig deixar d’estudiar Dret. Veient el que està passant, ho diré en castizo: Pa què? Després d’anar a 800 judicis al llarg de deu anys de redactor de tribunals, em pensava que ja m’havia aprés la música de les sales de vistes i podria tocar d’oïda... Però ara veig que tampoc he entès res. Els professors de Dret amb experiència, ara volen seure al banc dels estudiants... Perquè tampoc entenen res. Un fiscal de Madrid critica un tribunal de Barcelona. Un milió de manifestants aquí, un milió de manifestant allà. «Com que tu t’has passat pel forro el que posa a la Constitució, jo em passo pels pebrots tot el que vulgui». Com els teus nebots quan juguen: tu m’has donat un cop de peu, ara te’l dono jo. Bravo! Aplaudiments!
Així que he decidit llençar els llibres de Dret al mar, prop del Fortí de la Reina, i em distrauré mirant Pasapalabra. Quan el Tribunal de Drets Humans posi tothom al seu lloc –els uns i els altres– tornaré a agafar els llibres. Si no he mort. Tinc una bona idea: els de Política que estudiïn Dret i els de Dret que estudiïn Política. Ho he clavat, eh?