El transport públic al Camp

Quan vius en un petit poble de les contrades de la Catalunya Sud i no tens cotxe, cauen a terra tots els grans avantatges que té, viure en un entorn natural sense grans metròpolis, si no ets a la línia de la costa, molt carregada els mesos de l’estiu.

Molta gent gran han vingut a viure a les que eren les segones residencies, nodreixen moltes urbanitzacions que restarien buides fora de la temporada de vacances, aquest fet desborda als petits municipis del que formen part aquests barris, ja que el fet de viure les persones que molts cops tenen mobilitat reduïda i no tenen la comoditat de vehicle propi, fa necessari un servei de transport públic, del tot imprescindible.

Sovint se cerquen solucions sense cap coordinació ni planificació, encara que tinguem administracions fins i tot sobreres, com els consells comarcals i diputacions, no millora ni evita que moltes de les línies de bus no tinguin cap sentit, feixugues i la majoria irracionals, sense cap eficàcia.

Un exemple és la zona del Baix Gaià, on jo visc, veus sovint els busos dels petits pobles buits i en aquesta zona hi ha més de quatre línies i a més gestionades per diferents companyies, sense parlar de les dues línies urbanes de Torredembarra que pràcticament tot el dia van buides. Ho dic per a qué se suprimeixin? No, però i, si unifiquem esforços? Amb una mica d’imaginació, aprofiten que tenim un circuit circular de carreteres locals que uneixen quasi totes les poblacions de la zona, seria fàcil cercar sinergies que estalviarien molts diners i donarien un servei molt més eficaç.

Doctors té l’església, però no calen grans estudis ni grans planificacions, senzillament fer servir el sentit comú, de vegades el menys comú dels sentits. Aprofitem les eleccions vinents locals per exigir que els serveis no siguin relegats a l’oblit, les administracions tenen l’obligació de coordinar-se i no llençar els diners en serveis que fan tot el contrari al seu objectiu, generen tan sols despesa, la gestió eficaç no té ideologia, però els liberals volem que els cabals, que són de tots, no es malgastin, molts disparen amb pólvora del rei, com va dir Ciceró, «el pitjor que els pot passar als homes capaços, es ser governats per incapaços».