Savinosa: un pas necessari per a la seva recuperació

Quan s’està encarrilant una solució realista a la vergonya de tenir una enorme runa en un lloc del valor de l’antiga Savinosa, el primer que cal és donar informació a la ciutadania. La informació permet que cadascú es formi la seva opinió; els titulars cridaners, no.

Clarifiquem: la Diputació, titular de l’immoble, ha presentat un projecte perquè les autoritats urbanístiques –Ajuntament i Generalitat– possibilitin una modificació puntual del POUM. Fins aquí. No hi ha cap concessió d’ús a ningú. Lògicament, les concessions s’hauran de fer seguint el procediment legal de contractació, ja que la titularitat no es transfereix en cap cas. La Savinosa seguirà sent de la Diputació.

Ara mateix, per qüestions elementals de seguretat, l’antic preventori està rodejat per una tanca. Tanca que anirà a terra i es facilitarà l’accés públic a tots els espais.

Què hi anirà? Això està per veure. Les possibilitats estan obertes. Parlant amb el President del Col·legi d’Arquitectes, Joan Tous, m’explicava que les possibilitats d’èxit de l’actual projecte és que està obert a molts usos, de manera simultània i fins i tot canviant. El projecte no està fet perquè se li doni un sol ús concret. Hi poden anar equipaments educatius, sanitaris, de restauració, hotelers, esportius, culturals o de recerca, entre d’altres.

Qui hi podrà optar? Qualsevol institució pública, empresa privada, fundació, etc. Si, per exemple, un institut de recerca mèdica hi estigués interessat, estic segur que seria rebut amb els braços oberts. La rehabilitació de la Savinosa pot ser un bon exercici de col·laboració pública-privada. Les ciutats necessiten inversió i diversitat funcional. A Tarragona anem escassos de les dues coses.

Què no hi pot anar? Ni pisos, ni apartaments, ni activitats logístiques, ni industrials, ni una zona comercial. No estem davant d’una maniobra especuladora de privatitzar els terrenys. No s’augmentaran les alçades dels edificis, més del 40% de l’espai serà zona verda, es preserven el pinar i les savines, s’enderroca la tanca perimetral i es facilita la comunicació a peu entre les dues platges.

El projecte permet la construcció d’un hotel de quatre estrelles o superior, només en un dels nou pavellons actuals. Si la gran amenaça és que s’estableixi un establiment turístic del màxim nivell, benvinguda sigui l’amenaça. A Tarragona no anem sobrats d’establiments amb capacitat per atreure turisme de qualitat. Segur que els comerciants i les empreses de serveis de la ciutat no els sembla una mala notícia. Si es crea algun centenar de llocs de treball, tampoc ens anirà malament. I si això ajuda a millorar la imatge general i la capacitat d’atracció de Tarragona, oli amb un llum. Perquè l’alternativa real, és mantenir in eternum un espai degradat i tancat en un punt meravellós de la costa de Tarragona.