Pressupostos i judici als 12 polítics catalans

Es poden trobar més complicacions per trobar camins de diàleg?, crec que no. Cal refredar-se, respirar i veure on som?, crec que sí.

Veiem: Ni avui ni demà tindrem un PSOE a favor de l’autodeterminació, si és així, com és possible que encara no ho tinguem clar? Quan li vàrem donar el suport a la moció perquè sortís del govern el PP, què ens pensàvem que Pedro Sánchez amb 84 Diputats de la Càmera ens donaria via lliure a què a Catalunya pugui fer-se un Referèndum legal per saber d’una vegada si som prou els que volem la independència? Si és així, cal pensar que estratègicament no estem preparats per entendre la política, doncs cal insistir que la política és «l’art del possible no de l’impossible».

La independència va per llarg, cal buscar els camins segurs, pels d’avui i per la propera generació, fer relleus i segui i seguir, no ni hi ha un altre. Però mentrestant s’ha de governar, resoldre problemes de la gent que hi ha molts.

Estem a les portes de noves eleccions: municipals, europees i generals. El llop ens ha deixat que juguéssim una estoneta, però és tan dolent que sap que no vigilem més enllà del nas i que no vigilem l’esquena i, per tant, som presa fàcil en el moment que diuen «a por ellos».

Som tan descuidats que sols ens hi posem de quatre potes. Ara hem decidit que no volem els pressupostos, que ja hem dit prou i que la pilota és nostra i no volem jugar.

Doncs apa, tots cap a casa i a esperar un altre dia, mentrestant els nostres polítics a la presó i altres en l’exili. I també s’ha iniciat el judici de rebel·lió, sedició i malversació.

Què li direm als ciutadans que pateixen aquesta situació de descoordinació de tots plegats, que volem la independència en quinze dies? Així ho veig.