Govern d'ERC i PDeCAT: compliu el mandat del Parlament de Catalunya

L’absurditat política elevada a la màxima potència. Reductio ad absurdum. Així és com han acabat ERC i el PDeCAT seguint al peu de la lletra l’estratègia suïcida imposada pel senyor Puigdemont des de Waterloo. Hi ha dies que qualsevol persona sensata podria arribar a la conclusió que hi ha alguns que s’han resignat a exhibir la pitjor cara de la intransigència i el fanatisme per temor a ser acusats de «traïdors» i rebre l’estigma rufianesc en forma de «155 monedes de plata.»

Dic això després de llegir les declaracions del conseller d’universitats del Govern de la Generalitat del PDeCAT i ERC. Són de traca i mocador, realment. Afirma literalment el conseller que el Govern independentista no complirà la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya que obliga a la Generalitat a rebaixar les taxes universitàries un 30% (uns preus abusius que els Governs de Mas i Puigdemont, amb la complicitat necessària d’ERC i la CUP, van incrementar.) Com sabem tots els joves catalans aquesta rebaixa de les matrícules és una reivindicació unànime de tota la comunitat universitària, tant dels estudiants, com dels treballadors, com dels professors, com dels rectors, com dels sindicats. Doncs no. Segons el Govern del senyor Torra això no és una prioritat. És igual que aquesta reducció necessària hagi estat aprovada pel Parlament de Catalunya, a instàncies del PSC però amb un suport molt majoritari. Res. Això dels «mandats democràtics» va en funció del que es vulgui agitar. Quan no es volen reduir les taxes universitàries, els «mandats democràtics» del Parlament s’ignoren directament. Són paper mullat.

El que provoca realment repulsa pel cinisme que demostren és l’excusa que posa el conseller per saltar-se a la torera el mandat del Parlament. Diu això: «Ens farien falta 60 milions d’euros per complir amb l’acord parlamentari i reduir les taxes universitàries un 30%.» Ergo, no ho pensen fer. I subratllo, mesurant molt les meves paraules: el que estan fent ara el PDeCAT i ERC és un exercici de cinisme polític en estat pur. Per què, a veure, si falten 60 milions... com s’explica aleshores que ERC i el PDeCAT hagin votat en contra dels pressupostos del Govern progressista de Pedro Sánchez que preveien una inversió addicional de 2.200 milions per Catalunya? Dels quals, recordem-ho, 1.600 milions haguessin estat gestionats per la Generalitat. Doncs tampoc. Falten diners, ja, però els independentistes voten en contra que la Generalitat obtingui aquests diners... O sigui, voten en contra de què la Generalitat incrementi els seus recursos econòmics per fer política. Com s’explica aquesta autèntica insensatesa?

No abaixaran els preus de les taxes universitàries, no, però és que, al damunt, amb el seu vot, sumat al del PP-Ciudadanos, els diputats d’ERC i el PDeCAT han evitat que 119.400 estudiants catalans –dels quals 12.656 tarragonins– puguin accedir a una beca que els ajudi a pagar uns estudis que el Govern del senyor Torra mantindrà en xifres estratosfèriques per a les butxaques de les famílies de les classes populars.

Davant d’aquesta realitat objectiva pregunto als dirigents del PDeCAT i ERC: tan important és per vosaltres la paraula «referèndum»? Quan dieu que «només volem parlar del referèndum», què esteu dient realment? Què us importa un rave que els estudiants catalans, persones reals que tenen una vida real, hagin de continuar pagant unes matrícules universitàries abusives? I els 124.635 tarragonins i tarragonines que, com a conseqüència del vostre rebuig als pressupostos socials, hauran de continuar pagant-se els medicaments, què els direu? Que substitueixin la medicació que necessiten per la paraula miraculosa i totèmica: «referèndum»? De vergonya aliena. De vergonya, literalment.

Malgrat que aquesta trista deriva d’alguns, els i les socialistes volem adreçar un missatge d’esperança al nostre jovent. El Govern de Pedro Sánchez ha demostrat que vol millorar de debò la qualitat de vida dels joves, especialment agredits per la crisi i les retallades dels Governs del PP i CiU del passat, donar-nos les eines perquè puguem tenir un projecte de vida propi i un treball amb un sou i unes condicions laborals que ens permetin viure amb dignitat. Per això hem aprovat la pujada del salari mínim més important de la nostra història democràtica, per això ens hem pres com una prioritat combatre l’atur juvenil, hem impulsat un pla de xoc per facilitar el lloguer d’un pis a un preu assequible i per això volíem augmentar les beques, per evitar que cap jove hagi de renunciar a estudiar per no disposar dels diners necessaris per poder pagar-se la matricula. El pròxim 28 d’abril mobilitzeu-vos a les urnes en defensa pròpia. Doneu-nos força perquè els vostres interessos també estan en joc!

I, finalment, vull adreçar un missatge clar i directe als dirigents d’ERC i el PDeCAT. Senyors meus, si us plau, compliu amb el mandat democràtic del Parlament de Catalunya i abaixeu ja el 30% dels preus de les matrícules universitàries. I, si no ho feu, expliqueu als joves d’aquest país, que mereixen un futur, per quines raons les seves expectatives de vida reals han de quedar supeditades, en segon terme i en via morta, davant del súper fabulós «referèndum». Respecteu al poble de Catalunya. Respecteu als joves.