El director està mosca perquè cada tres dies cito l’amo de l’Urbis a l’article. Ja sabeu, l’actor de la sèrie «Magnum» que es va canviar el cognom. Es pensa que em cau algun entrecot a canvi de fer publicitat del restaurant. I està equivocat. No són entrecots, són whiskys.
Per dispersar sospites, avui us parlo d’altres restaurants de qualitat. Començo per l’AQ. Hi vaig sovint perquè sóc d’esquerres i ja sabeu que sempre fardem de pobres, però després fem coses de ric. S’hi menja molt bé, però per demanar has d’omplir dos formularis i estudiar un màster a la URV. Quan el cambrer em va donar un boli em vaig pensar que era un «trampantojo» i vaig mossegar-lo. Poca conya, que a Les Moles el compte era un plat! A l’AQ la carta és com aquells exàmens d’A-B-C de la uni. Amb carinyo, feu-vos-ho mirar.
També m’agradava el Sol Ric. Allà, fa anys, no havies d’omplir cap formulari, ja te l’omplien ells. I ben omplert. Sempre vaig trobar molt encertat el cognom de l’establiment i que tinguessin una platja nudista a prop... Et deixaven en pilotes. Ara ja no. Ara ho porta una noia molt simpàtica, l’Inma i és un lloc on els que no som alcaldes o directors generals podem anar.
L’altre dia vaig estar de calçotada allà. El capo es va estirar i vam passar una tarda agradable al jardí, fumats. No malpenseu, que vam fer un cigarro vull dir. M’ha dit un amic que avui hi va l’alcalde a un debat on ve gent amb bats de beisbol i m’ha despertat la curiositat. Hi aniré. Heu vist alguna vegada reservar taula per un article a la premsa? No? Ara ho veureu: «Inma, guárdame una mesa esta noche. Por cierto, no te sobra algún entrecot?»