Per a què volem la participació ciutadana?

Un dels mantres més repetits pels grups polítics municipals és la participació, un terme que desprèn alegria, però que no s’hauria d’utilitzar alegrement. La participació és un instrument imprescindible per apoderar el ciutadà, per fer-lo protagonista de la gestió de l’espai ciutadà en què es mou i per aprofitar el seu coneixement quotidià i el seu talent per fer avançar la ciutat.

La primera evidència que tenim és que l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona, majoritàriament del PSC, ha seguit el camí invers de la majoria d’ajuntaments. En comptes d’obrir-se a la ciutadania, s’ha reclòs i ha torpedinat els fràgils instruments de participació existents.

Tanmateix, fa la impressió que alguns partits es mouen més en el camp de l’estètica que en les propostes nascudes de la reflexió. D’una banda, es discuteix sobre la quantitat que ha de destinar l’Ajuntament als pressupostos participatius. Aquí comença la subhasta, a veure qui dona més. Votar sobre diferents propostes sense una feina prèvia i consolidada de participació regular i de debat públic acaba sent un exercici irrellevant. Posar una sèrie de propostes en una aplicació electrònica perquè la gent, generalment molt poca gent, voti és l’antítesi d’un procés participatiu.

Una altra de les grans idees repetides és la recuperació de la figura del regidor de barri. Una mena d’encarregat de prendre nota de les deficiències del barri i de fer arribar les queixes al departament corresponent. L’experiència ens demostra que el nivell de compromís de cada regidor pot ser molt variable i en alguns casos la seva implicació ha sigut mínima. En cap cas aquesta figura soluciona els beneficis de l’autèntica participació.

El tercer nivell de propostes és de les ocurrències, entre les quals els “consells de barri” presidits per l’alcalde. Imagineu-vos l’alcalde presidint els consells de tots els barris de Tarragona! No faria una altra cosa. De fet, aquest invent no és altra cosa que la desvirtuació dels consells de districtes, que aquests sí que són un instrument legal que funciona amb èxit en molts municipis de les dimensions de Tarragona.

La proposta d’Esquerra Republicana fuig dels invents estranys i se centra en la creació dels consells de districte. Volem organitzar Tarragona en cinc grans districtes –Ponent, Nord, Centre Històric, Nous Eixamples i Llevant–. Això ens permetrà crear una estructura formal, participativa, que assegui a la mateixa taula les entitats veïnals i els grups municipals, amb l’objectiu de desenvolupar polítiques autènticament comunitàries. Es tracta d’implicar els ciutadans en la construcció quotidiana de la ciutat a partir dels valors de la convivència. D’anar més lluny de les denúncies puntuals per problemes crònics o sobrevinguts i implicar els veïns en la seva solució. També, de generar dinàmiques positives en temes en què el compromís dels veïns és molt important. El model de seguretat de proximitat, els plans educatius d’entorn, els camins escolars, l’atenció a les persones que viuen soles, els plans de dinamització comercial, la programació cultural, les millores en mobilitat, les campanyes de salut... Són algunes de les moltes actuacions que segur que es poden fer molt millor amb el protagonisme dels veïns. Aquest ha de ser l’objectiu de les polítiques de participació ciutadana.