Tribuna
Alternativa postcapitalista
Segons Marx una formació social no desapareix, abans que hagi desenvolupat totes les seves forces productives i mai no apareix una de nova que prèviament no s’hagi incubat dins de l’actual. És per això que la humanitat només es planteja noves tasques, quan les condicions materials per al seu desenvolupament ja existeixen o estan en vies de ser-ho. Aquesta situació pronosticada per Marx, avui dia té plena actualitat.
El sistema capitalista s’esgota i ha de ser substituït per un nou model de producció, que tot i que ningú sap com serà, clarament es percep molt diferent de l’actual. És per tot això que, qui més qui menys, al adonar-se que quelcom no funciona, passa de tot, no entén res i pensa que algú o altre ho solucionarà.
Des d’una perspectiva segurament ingènua i utòpica cal plantejar una alternativa postcapitalista, nomenada personalisme comunitari que sense cap tipus de pretensió d’assentar càtedra, simplement aspira a senyalar un possible camí, inicialment per a exploradors socials innovadors i creatius.
Uns senzills, però meditats suggeriments, per no haver de començar de zero, basats en la creació d’un plantejament comunitari de la vida local, promovent l’empoderament, inicialment minoritari de ciutadans, que aposten per endegar una nova societat, mitjançant un canvi cultural de la seva pròpia persona i del municipi, des d’on es configura socialment la societat, promovent inicialment la vida local 24 hores, incloent-hi el treball, com un camí d’antuvi, si més no, creïble, possible i aconsellable.