Troles

Sempre m’havien impressionat aquells que parlant feien referència a dites o frases pronunciades per algú important per a reblar els seus arguments.

Aquesta erudició em semblava quelcom inabastable i només propi de ments extraordinàries i intel·ligents. Després vaig descobrir que, de cites, hi havia diccionaris i que només amb una certa memòria no era tan difícil recórrer a frases més o menys lapidàries, àdhuc cites en llatí: Alea jacta est, Carpe diem. Advocats i capellans les feien servir sovint.

Una revista relativament popular als anys 50 del segle passat i que s’ha seguit publicant bastants anys, era la traduïda a l’espanyol Selecciones del Reader’s Digest. Certa redundància per què Digest en anglès no és exactament «digerits» sinó, més aviat, seleccionats. A la revista, en un format de grandària quartilla, hi havia una secció nomenada Citas citables (Quotable quotes) on es recollien precisament cites de personatges més o menys famosos. Una d’elles feia referència a les mentides. Fou atribuïda per Mark Twain a Disraeli, un famós polític anglès de l’era victoriana que qualificava les mentides en Mentides, brutes mentides i estadístiques. (Lies, dirty lies and statistics). Utilitzada sovint, en un aplec d’antropòlegs hi vam afegir a les tres categories de Disraeli una quarta: les aportacions etnogràfiques no contrastades.

Més recentment podríem afegir notòriament les promeses electorals i, just ara, les declaracions davant del Tribunal Suprem. Han mentit els més conspicus membres de l’anterior govern, del Partit Popular i han intentat ocultar-ho amb «no me’n recordo», «no em consta» repetits.

Mentir no és pecat. L’octau manament, al catecisme preconciliar que ens van fer aprendre de memòria, tant el del Padre Astete, com el del Padre Ripalda, deia (en espanyol): No levantar falsos testimonios ni mentir. Això que els falsos testimonios s’haguessin d’aixecar, a les ments infantils resultava quelcom complicat. Confusió afegida a l’etimològica acabada d’aprendre de què testimonis i testicles eren la mateixa cosa. El de mentir, quelcom més clar, aviat vaig entendre que era un afegit tridentí, de l’Edat Moderna.

Si es miren les bíblies cristianes, la traducció de l’octau manament diu: «No acusaràs falsament davant d’un tribunal de justícia» (Èxode, 20, 16). D’altres mentides no diu res.

El que els antics membres del govern del Partit Popular, que han declarat davant del Tribunal Suprem en l’actual judici contra la democràcia i dels presos polítics, han fet és, precisament, mentir davant d’un tribunal. Això sí que és pecat. Troles maleïdes.