L’Enric Millo ha fet el millor anunci del Fairy que ha parit una agència publicitària. Felicitats! Ara es vendrà sabent que és una arma de destrucció massiva utilitzada per les muralles humanes. Els de la CIA i el KGB, que segueixen en directe el judici del Procés, han començat a trucar com bojos als de Procter&Gamble, per comprar-ne tota la producció.
Un antic president de l’Audiència Provincial va dir un dia una frase que em va quedar gravada, va dir que el Sant Crist que tenia sobre l’estrada mirava cap a terra avergonyit per les mentides que havia de sentir. Ahir me’n vaig recordar veient «Quique al país de les Meravelles». Un acusat pot mentir. Sí, sí, pot inventar-se que anava pel carrer, un home li va donar un maletí amb cent milions d’euros i es va comprar l’edifici del Tribunal Suprem, així que els jutges estan fent una violació de domicili. I no li passarà res, perquè, com a processat, investigat, encausat o ensucrat, ja no sé com collons es diu ara a un sospitós, té dret a fer-ho. Però no ho poden fer els testimonis, que per això juren o prometen. Millo sembla que en comptes d’haver viscut a Catalunya hagi estat a «los altos del Golán». Però sí que té a la gola una gota, no de Fairy, sinó de mala llet, quan diu que els que vam anar a votar portàvem un rentavaixella perquè rellisqués la policia i poder donar-los cops de peu al cap. Aquest judici s’hauria de fer emetent els milers d’imatges que hi ha d’aquell dia sense dir ni una paraula. I el procediment s’hauria de dir «Sexe, mentides i cintes de vídeo». Que on està el sexe? Us sembla poc el que ens estan donant pel...?