La porta violeta

I tu quina diries que és la banda sonora de la teva vida?

Una pregunta tant estúpida com difícil de respondre. De ben segur aniríem canviant de resposta segons el moment de la nostra existència.

Malauradament per a moltíssimes dones la seva banda sonora íntima i massa vegades secreta la podrien trobar en La Puerta violeta de Rozalen (val molt la pena escoltar-la). Una cançó poèticament dolorosa sobre els maltractaments de gènere que és la realitat quotidiana de milers de persones a casa nostra. Tant se val la procedència, l’estatus, l’educació. No hi ha cap segment social segur per a les dones, i no totes tenen l’oportunitat de dibuixar la porta que vol Rozalen, en la seva cançó, per poder escapar al malson del maltractament masclista.

Només que en fos una la que no pugui escapar serien masses. Masses presoneres, masses mortes, masses sotmeses.

Diem que poc a poc anem millorant. Que els drets de les dones han anat avançant amb lentitud però amb constància. Que la nostra societat és més igualitària que la dels nostres pares però ho serà menys que la dels nostres fills.... I ens ho creiem i massa sovint passem pàgina i ens n’blidem, fins que arribi un nou cas que ens faci estripar el vestit fins a tornar a passar pàgina i així anar fent sense fer res o fent tan poc que és molt poc menys que res.

No en som prou conscients, o no en volem ser-ho. Ens omplim la boca parlant dels drets humans i ni tan sols som capaços en les nostres avançades societats en garantir la igualtat entre els gèneres, en garantir la seguretat de la meitat de la nostra espècie. S’han de fer lleis sobre lleis, per fer petites passes que ens deixen satisfets. A sobre ara venen (amb força) els cavernaris que diuen que la desigualtat no existeix, que l’home és el perjudicat, que equiparen feminisme amb nazisme.

I així podrim seguir amb una indignació creixent però amb una inacció vergonyosa per part de la majoria de nosaltres. Perquè «el món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat» (Albert Einstein).

El 8 de març és el dia internacional de la dona. El 25 de novembre el dia internacional contra el maltractament de gènere. Està molt be que es mantinguin aquests dies com a recordatori mentre ens seguim avergonyint dels casos que ens arriben a cada noticiari, i els seguim oblidant tan aviat canviem de canal. No val enganyar-se. El problema són els altres 363 dies, amb discriminació salaria i ocupacional, amb explotació de la dona a la llar, amb un supremacisme masclista tant insultant com repugnant...

Una proposta seria comprendre que l’humanisme tal com l’entenem es podria anomenar feminisme amb el mateix criteri de defensa dels valors humans. És cert que el nom no fa la cosa, però ajuda.

Potser sí algun dia la banda sonora de la vida de moltes dones deixarà de ser La Puerta violeta de Rozalen. Potser sí algun dia la banda sonora de la majoria de parelles siguin els últims versos de Perfect de Ed Sheeran i es puguin cada dia dir, l’un a l’altre: No jo no em mereixo això, perquè aquesta nit estàs perfecte.

Però abans no arribi, quina és la banda sonora que ara sona?