El Josep Fèlix va fer conseller al Paco Zapater sense saber que les seves relacions ciutadanes arribarien fins al Mont de les Oliveres. No el de Getsemaní, no, el d’Ulldecona. També devia pensar que per la seva professió tindria més relació amb els xoriços que amb les olives. Però es veu que no.
Un dia em vaig apuntar a una excursió dels Juristes Demòcrates que ell organitzava. Una bona colla de senyors amb toga. Com per marxar sense pagar! La sortida incloïa una visita a les oliveres mil·lenàries i quan vaig veure aquells arbres -que ja hi eren quan els romans organitzaven referèndums- vaig quedar bocabadat. Us confesso que m’havia apuntat per l’àpat a Les Moles i els arbres eren una excusa. Però, quan vaig entrar en aquell camp de velles oliveres vaig quedar seduït per la història de les branques retortes pel temps. Arrencar aquests arbres històrics s’ha convertit en un vici, un espoli escandalós. Més d’un miler han estat traslladats sense escrúpols. Ell ja es queixava d’això, però la seva veu es perdia... Fins ara. Ahir vam estar al Parlament i el vaig veure orgullós a la llotja, dominant l’hemicicle des de la seva posició de convidat privilegiat. Paco, el gran Paco, ha aconseguit que els parlamentaris s’hagin d’arromangar per crear una llei que protegeixi aquests tresors de la natura. Vam sortir junts del Parlament i em va dir que s’havia deixat l’abric. Vaig veure el Torra corrent mentre l’Alejandro deixava anar un somriure. Sóc criminalista però encara no sé qui dels dos li va robar la cartera. Per cert, crec que Zapater és l’únic polític que conec que no està imputat. Deu tenir un bon advocat.