Un dia estava sentint un discurs del Rajoy per la ràdio del cotxe i em vaig quedar adormit en un semàfor de la Via Augusta. Un altre dia estava dinant a casa i, al telenotícies, sortia la Cayetana Enciclopedia-Álvarez, també em vaig quedar fregit. Aquesta vegada, la mandonguilla estava a la forquilla. Em vaig començar a preocupar. Què em passava? La dreta em causava narcolèpsia? Hauria de prendre coca per aguantar tot el dia com el Ken? Total, que vaig anar al metge. «Miri, doctor, quan sento polítics del PP m’adormo». El pneumòleg em va contestar que estava equivocat, i li vaig respondre que, amb 58 anys, no canviaria de preferències polítiques, que això els ho deixo a aquells dos: el Duran i el Lleida. Va insistir, que no era una qüestió política. Em vaig espantar i vaig pensar que si no era un tema de política, com el Procés, el metge ho consideraria un tema judicial i m’enviaria al palau del Marchena. Però no, m’ho va aclarir: em passa com a l’Álvaro de Marichalar, que és un tema mèdic. Una infermera em va posar una mànega a la boca i em va fer bufar. «Però si són les nou del matí! Què es pensen, que començo amb els cubates a dos quarts de vuit?». «Vostè té una apnea greu», va dir. I, a continuació, la infermera de l’alcoholèmia em va donar un maletí amb uns tubs i uns cables. «Des d’ara fins que Ballesteros li pugui posar un carrer a Tarragona, haurà de dormir amb aquesta màquina al llit». Així que cada nit agafo el morral, m’endollo el compressor i em converteixo en Darth Vader. A la meva dona ha fet una cara rara quan li he dit que a partir d’ara haurem de fer un trio amb una màquina.