Blanquejar

Blanquejar. És un verb que estem trobant força aquests dies arran de l’aparició de VOX: «Tal cadena de televisió blanqueja el feixisme», sentim, per exemple. De fet, recordo que l’any passat, a conseqüència de les agressions de la ultradreta a València, ja se’n va parlar força.

És obvi que és un derivat de blanc, això no té cap misteri. Des d’un punt de vista lingüístic, el que té d’interessant és que personifica un dels actuals fronts de discrepància entre la normativa i el purisme. El corrent dels restituïdors (que proposen de depurar la llengua fins a restituir-la a l’estat previ a la interferència del castellà) consideren que el sufix -ejar és espuri i que per tant hauríem de fer servir les alternatives pròpies. Que no sempre n’hi ha, però en aquest cas sí: emblanquir. Igual que molts d’altres: blocar per bloquejar, boicotar per boicotejar, boxar per boxejar... Una feinada ingent, perquè només el DIEC en recull 850, d’abrilejar a zumzejar.

Si hi comptéssim les innovacions encara no incorporades, que apareixen constantment (trolejar, per exemple), la llista s’allargaria força.

Les dimensions del problema, doncs, són considerables. D’una banda, per la quantitat: sembla difícil imaginar-se una depuració tan quantiosa del diccionari normatiu. Però de l’altra, perquè hi ha moltíssims verbs acabats en -ejar que estan consolidats per l’ús i no tenen alternativa: des de poètics com vesprejar o guerrejar fins a quotidians com brutejar o carretejar. Us recomano, si teniu un moment, de consultar-los a la web del DIEC, perquè n’hi ha de ben pintorescos. O d’insòlits, com és el cas de canonejar.

Pel que fa a la traducció pràctica d’aquesta controvèrsia, cal dir que ara mateix els mitjans de comunicació els fan servir amb tota normalitat, i solament un parell de diaris (això sí, el digital més llegit) s’escarrassen a emprar les formes sense el sufix.

Jo, com que la tirada juganera no me la puc reprimir, li tinc un cert afecte perquè em va proporcionar una de les definicions de crucigrama més simpàtiques que recordo (però de solució difícil). Deia: «Fa com els ocells: posa distància amb el veí» (5 lletres). La definició jugava amb l’homografia del verb català alejar (Moure els ocells les ales) i el castellà alejar (Distanciar; apartar, rehuir), i per tant la solució era aleja. Si voleu fer pràctiques de lingüística recreativa, us en puc suggerir un parell més perquè hi aneu pensant: bogejar i collejar. Què, suggerents, oi?