Això no és una pipa

Com alguns de vostès saben La traïció de les imatges és una obra de 1929 del belga René Magritte. Al quadre que els hi parlo, hi ha representada una bonica pipa de fusta juntament amb una inscripció que diu: «Això no és una pipa».

Desconcertant no?

Fumar en pipa és un costum ancestral que va lligat al descobriment del foc i al cultiu de tabac també.

Avui dia és tendència entre els hipster, amants com són de lo vell i del disseny. I això no és banal, la pipa és un objecte que ha tingut múltiples dissenys funcionals alhora que bonics. Els recomano que observin detingudament la pipa que va representar Magritte, una delícia!

Un fumador de pipa no passa desapercebut, l’aroma que desprèn fins i tot s’accepta socialment a vegades, no és així amb els cigarrets.

Personatges il·lustres van fumar en pipa com el mateix Freud que va adquirir a les botigues d’antiquaris peces arqueològiques procedents de la Grècia i la Roma clàssiques o l’antic Egipte. També fumaven en pipa Albert Einstein, Pablo Picasso, Leonardo de Vinci, Johan Sebastian Bach, Charles Boudelaire, Pau Casals, Jean Paul Sartre, Arthur Miller i un llarg etcètera.

A mi personalment fumar, i sobretot en pipa, em denota una actitud meditativa. Malgrat lo perjudicial que és el tabac, en l’acte de fumar està també la desconnexió del que ens envolta i de les nostres pròpies contradiccions.

I no ens oblidem de la famosa «pipa de la pau» de les tribus índies d’Amèrica del Nord. Era un dels moments estel·lars de les pelis d’indis i vaquers! I era un ritual en els consells tribals, es fumava per a tancar acords entre tribus i tenia la dimensió, tan important pels indis, de la connexió amb les divinitats.

Però tornem al quadre, tot d’una, potser el que més els crida l’atenció d’aquesta obra, sigui la contradicció tan evident entre el que representa el dibuix, una pipa i el que diu la inscripció, que no ho és. Encara que en realitat la inscripció no menteix, el dibuix no és materialment una pipa, no es pot fumar amb ella. No és una pipa, és una representació d’ella. No en va l’autor va comentar: «La famosa pipa». Com la gent em va retreure per això! I, no obstant això, es podria emplenar? No, només és una representació, no ho és? Així que si hagués escrit en el quadre ‘Això és una pipa’ hauria estat mentint!»

René François Ghislain Magritte (1898-1967) pertanyia al moviment surrealista. Les seves obres, hàbils i molt suggeridores ens fan reflexionar sobre la percepció que tenim de les coses i dels nostres sentits.

Aquest quadre mostra una magistral paradoxa sobre el que veiem i el que realment és. Com ja saben, les paradoxes que són figures de pensament que empren expressions, artística en aquest cas, que aparentment contenen una contradicció.

Una contradicció, la del quadre, que em resulta molt atraient. Potser perquè les contradiccions formen part de la naturalesa humana, potser perquè està a la nostra mà resoldre-les i continuar caminant.