El vermut Yzaguirre és com la poció de l’Asterix, de lo milloret que pots veure si t’has d’enfrontar a l’imperi. N’he de parlar bé perquè conec els amos, els dos, els de l’imperi i els de les bodegues. Aquest Nadal l’equip del Quico ens en va regalar tres ampolles. Gràcies, gràcies, gràcies. Fins aquí el tràiler de la pel·lícula «El Piloteig». Doncs resulta que les ampolles del vermut negre van morir al contenidor verd el 2 de gener, però per casa ha quedat una ampolla del rosat. Li vam perdonar la vida com si fos el Ninot indultat. Ho diré baixet: no ens agrada tant, però com que són amics els de l’Yzaguirre queda lleig dir-ho.
Un dia, dinant amb la Ninín, ens va dir que amb tònica estava boníssim. I aquí va començar un cas que esgarrifaria l’Iker Jiménez. Últimament, aquella ampolla ha anat buidant-se sense que un servidor hi apropés el morro. Paral·lelament, la meva senyora ha detectat un poltergeist a casa. Ja sabeu que crec que l’esperit del Baró de les IV Torres és com Nostro Senyor, que està amb nosaltres i amb el nostre esperit. Ara ja no són les llums que s’encenen sols, el fenomen és que el sofà es mou. De sobte sento la dona que crida: «Xatooo, ara, ara es mou!». Corro pel passadís més que Puigdemont als lavabos del Club del Legionario, però quan arribo... no veig res. Fa setmanes que em miro el sofà com un gilipolles quan ella no està, però res. Abans-d’ahir van passar dues coses estranyes: la primera era que la dona m’escrivia un WhatsApp dient que hi havia hagut un terratrèmol, i la segona, que vaig trobar l’ampolla de l’Yzaguirre rosat buida a la bossa del reciclatge. Ves quines coses més estranyes!