L'adn de Catalunya

De les tres ideologies dominants del passat, feixisme, comunisme i liberalisme, només aquesta darrera s’ha mantingut. Una altra no dominant, com la del moviment llibertari, també continua vigent. Les dues ideologies que han perdurat tenen com a pal de paller la llibertat, que segons el filòsof Hegel, el progrés del seu concepte, és el que dona sentit a la vida com a motor de la història.

La llibertat és concebuda de forma molt diferent pel liberalisme i el moviment llibertari. La humanitat està formada per individus tots ells diferents, amb diferents punts de vista sobre la forma d’entendre la llibertat. La majoria d’ells a l’assumir compromisos comunitaris es converteixen en persones, mentre d’altres no ho fan fomentant l’individualisme.

D’una forma senzilla, es podria definir un individu com un ésser amb un plantejament molt primari sobre la vida comunitària, al considerar prioritari l’exercici de la seva llibertat per sobre la dels altres. Suposa una clara diferencia envers d’una persona amb plantejaments comunitaris, que posa com a límits a la seva llibertat, la de fer possible la dels altres.

El liberalisme liderat per individus funciona d’acord amb la llei depredadora de la selva, del peix gros que es menja al petit, amb l’ús violent de tot tipus de força. El moviment llibertari en canvi ho fa sota els principis de l’ajuda mútua, el pacifisme i la no violència, i aquest, es vulgui reconèixer o no, és l’adn del territori de Catalunya, contrari al fet de ser manat de forma arbitrària.