Tot pel territori

Finalitzada la Legislatura XII al Senat cal fer una reflexió de la feina feta, d’una feina que personalment he dividit en dos grans grups, defensa dels drets socials i defensa dels drets del territori del Camp de Tarragona amb tot el que tot això implica.

La diferències dins el propi territori, format per cinc comarques –dues d’elles amb un gran nombre de ciutadans i les altres tres amb unes característiques molt diferenciades– complementen tot allò que cal valorar: la diversitat dels paisatges, dels cultius, del treball i també del tarannà de cada un de nosaltres. Si la segona Àrea Metropolitana a Catalunya es Tarragona aquesta no es pot concebre sense tenir al mateix taulell els nostre pobles, les infraestructures que ens comuniquen entre nosaltres i els nostres centres de treball i amb les nostres famílies i amics. Sí, som una regió complexa i falta millorar aquest reconeixement intern entre totes i tots els que hi vivim.

Per tot això la segona de les meves feines ha estat conèixer de primera mà a les persones lligades al territori: empresaris, sector agrícola, cooperatives, escoles de formació, regidors, alcaldesses i alcaldes de diferents colors polítics, juntament amb associacions i entitats lligades al nostre territori. De tots ells he aprés moltes coses i he pogut establir lligams de col·laboració, afinitats i s’han donat respostes i solucions a diferents problemàtiques des de el Sector Primari, Pesca i Agricultura fins a empreses del Tercer Sector.

Cal dir que les regidores i regidors dels diferents municipis han establert aquest darrers anys un sistema de treball en Grup, que ha permès un treball en xarxa i unir-se entre ells per aconseguir millores i inversions per reparar un greuge d’anys de Madrid cap al Camp de Tarragona i també des de Barcelona fins a la nostra àrea.

En molts del municipis s’ha pogut treballar i fer visibles els esforços que fan les seves empreses situades als polígons industrials on després d’anys de recessió econòmica podem veure empreses punteres al sector del automòbil, ferroviari, agroalimentari, papereres on la seva producció, presència i disseny està ja per tot el món; les cooperatives agràries, on els socis vetllen cada cop més per fer productes d’alta qualitat com ara el vi, les avellanes o les olives ,entre d’altres productes locals, s’obren mercat a nivell de Catalunya, amb un suport de les diferents DO Avellana de Reus i DO Siurana i vins de les la DO Montsant, DOQ Priorat i DO Tarragona sense deixar de reconèixer els productes de l’horta i del mar, que ens apropen peix als nostres mercats i manteniment d’un sector com el peix blau amb una crisi marcada per la manca de captures i vedes.

Cal remarcar el treball del diferents grups municipals que a l’actualitat Esquerra té a diferents municipis del Camp de Tarragona i als Consells Comarcals, però també cal significar la feina de seguiment realitzat aquest anys amb Diputats al Parlament, a la Diputació de Tarragona i al Congrés. Ha estat un treball en xarxa en benefici del territori.

La recerca de solucions al Senat de temes prou importants com la nacional N-420, amb realitzacions de esmenes i preguntes sobre el desdoblament de la mateixa fins més enllà de Riudecols o la realització urgent de millores amb alguna nova rotonda per millorar les incorporacions a carreteres Nacionals com la N-340 i N-420, o la millora de l’accés a les estacions de ferrocarrils com la de Tarragona o millores a les variants de circulació, al port i aeroport, entre d’altres temes, han fet que el nom del Camp de Tarragona i les seves cinc comarques siguin present a les agendes dels diferents governs per tal de millorar els diferents serveis municipals.

Cal seguir així, treballant des del poble pels ciutadans, però sempre cal fer-ho amb transparència i amb implicació directa d’aquells que coneixen les necessitats reals del territori i dels municipis. Per això cal reforçar el treball dels representants locals i animar-los a seguir treballant per un municipis republicans on la llibertat, els drets i polítiques socials marquin els propers quatre anys al nostre territori.