Els nous canvis

Molt parlem dels canvis en portes i les seves repercussions pel que és el nostre dia a dia, certament el tema és complicat i ple d’opinions contradictòries per part de tots els que intervenen en el debat, però el que és clar, és que tal com ve succeint els darrers anys, estem immersos en un model canviant en temes insospitats que, malgrat tot, anem assumint sense cap problema en funció d’una quotidianitat, on sembla normal i lògic qualsevol modificació, que convertim en normal i assumit sense cap rancor.

Si repassem referències obligades, ben certes, podem veure que el món de la imatge i la fotografia ha sofert canvis emblemàtics que han comportat que empreses emblemàtiques com Kodak han deixat d’existir, quan en el seu moment eren la referència obligada; avui ja quasi no es venen càmeres fotogràfiques, ni es revelen pràcticament les imatges, els aparells de telefonia mòbil han substituït sense cap escarafall un punt de referència vital només fa uns anys; també pel que fa a l’automoció hem assumit com lògic el tema dels híbrids, hem «castigat» els dièsel, o hem deixat de costat molts altres variables al respecte; fins i tot es creen companyies multinacionals sense propietats; es creen grans opcions de venda de paquets turístics amb grups hotelers globals com «airbnb»; per no esmentar noves en portes que demanen pas com les qüestions que incideixen en el món de l’assessorament legal i la medicina, on «les màquines» guanyen pes específic per damunt de l’opció personal.

Realment s’estan produint modificacions a tots els nivells, que posen sobre la discussió unes maneres de fer, de conviure, de conèixer i, en tot cas, de sobreviure, a un nou «clima» on tot es va mutant sense límits coneguts, en definitiva, els nous canvis es fan tan normals que massa cops ni son apreciats, sinó solament assumits. Algú ja parla de la nostra quarta Revolució Industrial, que com les precedents, comportarà avanços però també costos complicats de «pair» per una ciutadania que és tractada com una «massa» a la que se li pot imposar qualsevol moviment, per estrany i complicat que es pugui ser, infravalorant les possibles conseqüències que tot això comporta de present i futur.

També en el món polític es fa complicat veure com es controla el panorama exposat des d’una visió democràtica, i és aquí on tampoc es tenen respostes acurades o possibles, el que suposa dubtes lògics que, en tot cas, fan que la situació de «precarietat» evident sigui un fet assumit que deixa de costat aquella «seguretat» que abans es tenia com fonamental; la «provisionalitat» que comporta la nova realitat és també quelcom que ja forma part del nostre tarannà quotidià.

En definitiva, és necessari evolucionar si això significa millores globals on sembla evident, un altra cosa és el control de com es fa, i és aquí, on poden entrar els dubtes al respecte, especialment si som conscients que el nou decorat comporta situacions que incideixen en mercats com el laboral, que veu com la seva solidesa també entri en un dubte permanent amb connotacions de tota mena.