Per un comerç de proximitat que ompli de vida Tarragona

Mania de grandeses, de fer coses grans, fantasies delirants de poder. Així defineix el diccionari la megalomania, un estat psicològic que novament ressorgeix en el govern local de Tarragona (PSC-PP). Aquest cop és l’obsessió de construir un gran centre comercial als terrenys del Pla Parcial 10, entre la carretera T-11 i l’Anella Mediterrània.

La multinacional sueca Ikea ha refusat venir a Tarragona davant els reiterats incompliments del govern local en els compromisos acordats. No ens enganyem, ningú es creu l’excusa que Ikea no ve a Tarragona perquè ha canviat de model de negoci, la prova està en el fet que ha refusat Tarragona però manté la seva aposta per Girona en un model gairebé idèntic al proposat a la nostra ciutat.

Tot plegat ha estat un nou despropòsit i ara, després d’aquest nou fracàs, la brillant idea és obrir un centre comercial que res té a veure amb la singularitat d’Ikea. Ens preguntem si cal inventar la necessitat artificial de crear una nova superfície a la ciutat. No és prou complicada la situació actual del nostre comerç local, del comerç de proximitat?

Parlem dels establiments que tenen els nostres botiguers i botigueres als carrers del centre i dels barris de Tarragona. La seva situació ja és prou complicada: L’augment de compres per Internet, els locals buits i degradats amb els quals han de conviure, un espai públic poc atractiu.... Sembla, però, que encara faltava la inoportuna creació d’una altra superfície comercial de grans dimensions.

Cal, d’una vegada per totes, abandonar les megalomanies i començar a treballar per potenciar, fomentar, dinamitzar, difondre i donar suport al nostre comerç local, el de tota la vida. El comerç de proximitat és l’essència de la nostra ciutat, hem de fer el possible i l’impossible per garantir la seva competitivitat i supervivència. No podem oblidar mai que aquest comerç és el que veritablement dinamitza la vida social de la ciutat i, a la vegada, esdevé una font generadora d’ocupació, riquesa local i, en definitiva, suposa la reactivació de la ciutat i de l’autoestima de la ciutadania.

La tendència dels darrers vint anys ja és visible en moltes ciutats modernes: Les grans superfícies comercials allunyades dels centres urbans estan desapareixent i es defensa per damunt de tot el comerç local i de proximitat per omplir les ciutats de vida. Cal posar en marxa polítiques encaminades a evitar el gran nombre de locals sense activitat a la ciutat, rebaixar els impostos relacionats amb l’obertura d’establiments de proximitat i apujar l’IBI d’aquests grans tenedors –bancs i societats patrimonials, per exemple– que tenen els locals buits i en males condicions.

També és imprescindible fer atractiu i amable l’espai públic. Que els carrers, les places, les zones verdes siguin accessibles, nets i cívics. Comencem, també, a treballar en campanyes de promoció conjuntes i consensuades amb el sector comercial local, implantem autèntiques taules de coordinació del sector, amb criteri i rigor.

Són nombroses les actuacions que ineludiblement calen fer, el comerç de Tarragona no té cap culpa que el govern local no hagi estat capaç de gestionar amb eficàcia l’arribada d’Ikea, però, malgrat això, no ens castiguin amb un altre gran centre comercial, fem-ho bé, recuperem el model del comerç local i de proximitat.