Prou silenci davant la maldat

Perquè triomfi el mal, només cal que els homes bons no facin res. La cita d’Edmund Burke es mostra més vigent que mai i ja està bé de deixar avançar la maldat. La gent de bé ha de passar a l’acció i no deixar-ne passar ni una més.

Dia sí, dia també, ens aixequem amb tal quantitat d’escàndols polítics que ens hem anestesiat. Que la policia fabriqui proves per destruir un adversari polític i aquí no passi res és de jutjat de guàrdia. A menys que el fiscal ho afini, és clar.

Un dels escàndols és d’una magnitud tan enorme que ha aconseguit que no en fem gaire cas, a còpia de titulars endolcits i de repetir-se cada dia com una gota malaia i això és molt, massa perillós.

Us heu fixat que ara que les dones alcen la seva veu per dir que ni una morta més, ni una maltractada més, ni una violada més, ni una humiliada més, surt una horda reaccionària que les enviaria a totes, com es deia abans, «a la cocina y con la pata quebrada».

A la cuina, que vol dir enclaustrades només a l’àmbit domèstic, per tindre cura de la llar, de la família i evidentment, del mascle que porta els pantalons. I amb la pata quebrada, amb barra lliure per a agredir-la si no es porta bé, com si fossin bèsties de càrrega a fer servir de sac de tots els cops.

Recentment, la Comissió de l’ONU sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona ja va advertir dels efectes nefastos de la reacció contra el feminisme i els avenços en la igualtat de gènere. El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va alertar: «Cal dir-ho com és. Al voltant del món hi ha una empenta contra els drets de les dones».

Una reacció, a més «profunda i implacable», començant per un augment de la violència contra les dones i, sobretot, les activistes i aquelles involucrades en política.

Pensem només en les estadístiques de dones assassinades per homes. Són esfereïdores. La violència masclista no és, com pensen alguns, pròpia d’homes emigrants, pobres i/o amb problemes d’addiccions, sinó que és transversal, afecta a tota la Societat i és tota la Societat qui ha de dir, alt i clar, que prou.

Que ja està bé. Que els homes bons no podem deixar avançar ni un mil·límetre més aquesta maldat que ataca, amb violència i malícia extrema, a les dones. Que no podem deixar avançar ni un segon més aquesta màquina del temps cap a passats obscurs en el que alguns s’entesten a fer-nos pujar i retrocedir més de 40 anys enrere.

Qualsevol gest, per petit que sigui, és millor que quedar-nos quiets I callats. A Mare Terra Fundació Mediterrània continuem visibilitzant les dones i la lluita feminista a través dels Premis Ones Mediterrània, que enguany compleixen el seu 25è aniversari.

S’atorguen deu Premis, sis a persones i quatre a entitats i de les sis persones, cinc són dones. Lúnic home reconegut, a més, feia equip amb una de les premiades. També en les entitats, les dones en són protagonistes.

Mentre la maldat vol fer retrocedir les dones, nosaltres volem que avancin per avançar, plegats, més lluny.