Manipulació-adoctrinament

És un fet objectiu que en el dia a dia som sotmesos a «impactes informatius» de tota mena, que el que volen és influenciar-nos en la nostra manera de fer des de molts vessants, des de la política fins al consum, amb el que això suposa de limitació indirecta de la nostra lliure capacitat de triar en tota la dinàmica diària.

Sembla evident que les noves que rebem són sempre interessades, ja sigui en el marc de la cosa pública, buscant «teledirigir-nos» en la nostra intenció electoral a l’hora d’exercir el dret al vot; i segurament la publicitat subliminar que ens «venen» és sempre en funció d’una estratègia ben definida, que el que volen és condicionar-nos interessadament cap a determinats «pensaments ideològics». A més, ara que estem en campanya electoral, la posada en pràctica d’aquesta fórmula comportarà buscar fórmules de tota mena, a vegades imperceptibles, si no som conscients del que realment es vol per uns i altres. També en el tema del «consum» la cosa té la seva línia de fer, ideada i pensada en funció d’estudis demoscòpics perfectament fonamentats amb filosofies de manipulació insospitades, però que tenen els seus resultats pràctics, amb inversions milionàries que es pensen recuperar en funció d’una eficàcia pregarantida.

La intensitat d’aquest «adoctrinament», que el que vol és el control de la societat, a tots els nivells, és un fet inapel·lable que ve a consolidar-se en unes comunitats, cada cop més condicionades per tota aquesta amalgama de fórmules d’influència amb resultats positius evidents. Segurament la manipulació a la qual estem condicionats, pot tenir els seus «matisos» i les seves explicacions, però el que no té cap dubte és l’evidència de la seva quotidianitat, des dels primers nivells fins al final, així «la imatge manipulada» que podem rebre en funció de l’interès de cada moment, és un fet que es repeteix massa cops en molts temes d’actualitat; el que fa que l’estratègia referida tingui l’èxit que es busca.

La difícil opció pel control d’aquesta línia de treball, és també un fet evident de complicada resolució si no es prenen les decisions acurades, malgrat que la mateixa dinàmica pot fer imparable establir fórmules de «vigilància» amb garanties d’èxit, en tot cas, el que és poc assumible és el mateix menfotisme que des del poder es fa d’aquesta amenaça evident a una llibertat, cada com més delimitada, en funció d’una pressió a la qual no es pot donar resposta.

Sens dubte la capacitat de transparència, tantes vegades reivindicada, podria ser la base d’una estratègia amb mínimes garanties, però el que és indubtable és que ens enfrontem a una manera d’actuar de caràcter global, que sota el principi de bonança, que també la té, vol manipular i adoctrinar sense cap rubor. L’intervencionisme que suposarà l’èxit del qual estem parlant, ens pot deixar majoritàriament com «números» i mai més com «ciutadans» als que respectar; esperem que el seny pugui aportar un mínim de capacitat d’influència d’uns governs fruit, encara, del desig majoritari lliure dels seus electors.