Ja sabeu que soc escriptor. És una professió per a la qual no s’estudia, ni et donen cap títol, ni guanyes un ral, però queda bé en una targeta de visita. Aquesta inquietud fa que em fixi en les paraules més del que us hi fixaríeu vosaltres. Ja sabeu que vaig estar a la sala del Tribunal Suprem fa unes setmanes. Allà vaig observar un fenomen: es vesteix com els pretors romans, amb toga, en edificis del segle XVII, amb excelentísimos presidente, con la venia, in dubio pro reo i ne bis in idem, algunes expressions que es van crear quan l’home primitiu començava a pagar l’IBI de la cova. Però sovint sentim un llenguatge modern al mig de latinajos. Seria com si el teu besavi sortís de la tomba per dir-te: «Hola, ¿qué hase?».
Doncs un dels fenòmens que més gràcia em fan de l’obra de teatre que veiem cada dia a la tele és la combinació de termes que provenen del 1880 amb els que han nascut recentment. Per exemple, mireu la frase «Con la venia, excelentísimo presidente: ¿Es usted el autor de un tuit en las redes y que retuiteó el señor X?». Si ara agaféssim un magistrat del Suprem del 1941, i li diguessin com interpretaria la frase «Hizo usted una llamada perdida», entendria que en un moment tonto l’acusat havia trucat a una senyora que fuma. I si hagués d’interpretar «¿Hace mucho que usted participa en las redes?», entendria que el processat es dedica a la pesca. Sobre reunir-se per firmar con las partes millor no parlar-ne i probablement algun antic jurista entendria que s’ha portat amb el «cul» el procés contra Rosell, dos anys a una presó preventiva que a ells els deu semblar molt cool.