L'impost al sol i les finestres

El passat cinc d’octubre de 2018 es va donar carpetada al conegut com impost al sol, famós a l’etapa Rajoy, per l’impacte negatiu que ha tingut en el creixement del sector de l’energia fotovoltaica (estem a la cua en això) i per tant en el camí cap a la transició energètica.

Aquest imposava un càrrec quan l’energia que es generava superava els 10kW. La justificació d’aquest impost es basava en que aquells que generaven la seva pròpia energia, si necessitaven enganxar-se a la xarxa quan no hi havia sol o vendre el seu excedent en cas contrari havien de contribuir al manteniment d’aquesta xarxa. L’autoproducció d’energia elèctrica mitjançant panells fotovoltaics és una opció viable econòmicament i una alternativa a les fonts tradicionals més contaminants.

Però després de la carpetada a l’impost al sol, s’han fet més passos en relació al model energètic i el canvi climàtic amb el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 que s’ha d’aprovar abans de final d’any amb el vistiplau de la Comissió Europea.

Si els interessen les dades, els agradarà saber que segons la Unió Espanyola Fotovoltaica, el 2018 s’han instal·lat 261,7 megavats. D’aquests un 90% (235,7 megavats) corresponen a l’autoconsum energètic i la resta (26 megavats) a plantes solars fotovoltaiques sobre el sòl. I, malgrat tot perquè com els deia estem a la cua d’Europa en relació a la generació d’electricitat amb tecnologia fotovoltaica, és una bona notícia, perquè suposa un increment del 94% respecte de 2017.

Pràcticament tots fem la mateixa reflexió, que absurd és que a Alemanya el 2017, la potència solar fotovoltaica acumulada era de 42.000 MW mentre que a Espanya, país que visiten precisament els alemanys a la recerca de sol és de 4.700. O simplement reflexionem sobre com és de cara l’electricitat, del greu que és com a societat la pobresa energètica que pateixen tantes famílies i de per què no era possible, fins fa poc, generar la teva pròpia energia sense passar per un impost o generar electricitat per a comunitats de veïns, no només individualment.

És important entendre que vivim en un país amb una font inesgotable i neta que desaprofitem, com és la radiació solar.

I malgrat que el tema sigui tant absurd, tenim altres exemples a la història de despropòsits semblants, relacionats amb el poder i la necessitat de recaptar que tenen els estats que anomenem forts perquè, disculpin la meva ignorància, no li trobo molta explicació més. Un impost així és estrany com a poc.

A l’Anglaterra de 1696, regnant Guillem II, les finestres dels edificis tributaven, i ho van fer fins a 1851, l’any de l’Exposició Universal a Londres. I em crida molt l’atenció per la meva condició d’arquitecta, les finestres són elements arquitectònics de gran importància.

A causa del gravamen, en alguns casos, les obertures es tapiaven amb maó i es pintaven simulant finestres. Això va caracteritzar alguns dels edificis d’aquesta època malgrat que no es conservin aquestes pintures íntegrament.

Per les finestres de les nostres cases i edificis entra el sol que ens il·lumina durant el dia, que ventila els espais, que dona calor i vida.

Imaginin els problemes que tindrien llavors d’insalubritat, falta d’il·luminació, risc d’incendi, etc!

També em sembla molt interessant reflexionar sobre la percepció que tenia la població anglesa llavors, ja que no dista molt del que ens suscitava a nosaltres, avui dia, l’excèntric impost al sol. I és que no aprenem.

D’altra banda, l’abolició de l’impost a les finestres va suposar una embranzida a l’arquitectura de ferro i vidre, no podríem parlar del Crystal Palace de l’Exposició Universal de 1851 si no s’hagués abolit!

Els reptes avui dia són altres, així que no està de més recordar que els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030, pel que fa a renovables, són un 42% d’energia renovable sobre el consum total d’energia final i un 74% d’energia renovable en la generació elèctrica el 2030.

En qualsevol cas, esperem que haver deixat enrere l’impost al sol, ajudi a la conscienciació que és necessari un canvi de rumb significatiu pel que fa al model energètic a seguir, hi ha molt de camí a recórrer en l’anomenada transició energètica i els nostres veïns ja l’estan caminant.