La Carol, una amiga, quan li critiquem que sempre arriba tard contesta amb aquell «dehhtructorehhh!», que va fer famós la Rocío Jurado. Ara recordo la paraula perquè hi ha una colla de personatges que s’han passat un any parlant de colpistes, de fugits de la justícia i de «rebeliadors» del cel·luloide de la pel·lícula Raza, tractant de delinqüents els catalans que van posar urnes. Pateixen la malaltia de Hulk, aquell personatge que també era conegut com La Massa. Us sonarà perquè ara protagonitza una sèrie al Suprem. Els puristes estatals s’emprenyen fort, es tornen verds, les seves camises es van estripant i els botons surten disparats com el Millo quan senten que es vol aconseguir l’autodeterminació votant.
Ahir veia a la tele al guapo de mister Guaidó tornant a intentar arribar a la presidència de Veneçuela seduint militars per fer una rebel·lió. La mateixa colla de personatges que s’ha passat un any parlant de «multicolpistes» i amotinats catalans, sembla que quan es tracta d’un país que no és el seu no s’inflen i s’estiren dels cabells, ben al contrari, es treuen les ulleres de prop i ja no veuen cap destrucció. Llavors, parlen de construcció d’un nou país, de votar, de justícia, de democràcia, d’alliberament de presos polítics... Que curiós! Ara resulta que els cops d’estat i les rebel·lions de veritat s’han convertit en copets d’estat quan creuem l’Atlàntic. He tingut una idea collonuda. Ja sé que no soc Moisès, no Noè, però proposo que introduïm dins un Piolín una parella de sediciosos de cada comarca. Quan arribin a la plaça Bolívar, per art de màgia, s’hauran convertit en meravellosos patriotes.