El nostre país s’assembla cada vegada més a Saber y Ganar. Ho dic perquè trobo moltes coincidències arcaiques. Primer, com passa amb el Jordi Hurtado, també tenim un «presentador» que es fa vell en el càrrec i que també dóna premis. A Astúries tenen la sort que els caigui la grossa al Teatro Campoamor, però a nosaltres d’amor res, només ens fot la «pedrea» sense gaire afecte.
Una de les coses que més em sorprenen del Saber y Ganar és que per concursar has d’enviar una carta amb les teves dades, posar-la en un sobre, llepar el segell del «preparao» i anar a una bústia. Exactament igual que com ho feia el teu besavi. M’imagino l’Hurtado llepant la pantalla de l’ordinador per enviar un mail mentre el Juanjo Cardenal truca amb un telèfon de baquelita negre al 012 per preguntar on està l’enter al teclat. I ara que parlem de teclat, si ens fan presentar la Declaració de l’IRPF, podem veure la mort laboral (abans, quan hi havia feina es deia vida) i podem fer una transferència de banc a banc per l’ordinador, com el Rodrigo Rato, per què no podem votar per internet? On està el problema? Ah, la seguretat i el control! Clar, les declaracions de la renda o els moviments bancaris no importa que siguin imprecisos, però un vot, ui, un vot és una cosa delicada. Tan delicada que, cada vegada que hi ha votacions, milers d’espanyols que viuen a l’estranger no poden votar. Ah, no, ja sé que passa: si votem per internet, no hi ha urnes. Per tant, en cas d’haver d’atonyinar algú, haurien d’anar als servidors d’ADSL de Telefónica. Ah, no poden, perquè que està dins l’IBEX. Que tonto!