Bon dia. Abans que em disparin em presento: soc andalús i estimo Andalusia. Si, ja ho sé, sempre estic donant la llauna amb el referèndum. També em diuen groc i no és perquè sigui periodista de successos. Bé, he de reconèixer que he rigut molt mirant els vídeos de les intervencions al Parlament andalús contra la designació d’Enric Millo com a representant del DiploAn. He rigut perquè he pensat que el pobre Millo no l’estimen aquí per defensar Espanya a les trinxeres i no l’estimen allà per ser català. No trobeu que és divertit? A qui li senti malament això que dic, que posi un dels vídeos de les porres, és entretingut i té més acció que Braveheart.
L’altre dia us explicava que a un altre polític molt guapo li estava passant quelcom semblant: va defensar Espanya en temps convulsos i ara els seus enemics l’ataquen per ser amic dels catalans. Bona lliçó pels polítics i les seves estratègies temporals: el que ara et portarà vots, en tres mesos et pot enfonsar. Mireu si no el Diplocat, ara el que està en liquidació és un edifici del carrer Gènova, mentre els altres obren delegacions. Per cert, em sap greu el que li ha passat a l’Alejandro. Passa’t als socialistes, home, no veus que l’infern de les urnes ja s’ha gelat! Pensa que els socialistes no són tan mala gent i els agrada molt el món de la música: alguns ballen, d’altres et fan ballar el cap i, en general, canten i toquen bé... Millor que amb Bigote Arrocet ja t’anirà. Crec que després de les crítiques, el pobre José Enrique Millo hauria d’agafar l’alcaldia de Villarriba o de Villabajo. Sí, home, aquells pobles de l’anunci del Fairy!