Avui tinc una notícia important a donar-vos. Serà la primera exclusiva que trec a Tarragona després de vint anys. Senyors: A Catalunya no hi va haver una rebel·lió, el que hi va haver és un casori multitudinari. No rieu, no! Avui, mirant el testimoni del tortosí “Don Joaquín” -com li diu el Marchena- ho he vist clar. Per si no enteneu el castellà, banda d’adoctrinats a les escoles, ho he traduït al català.
Testimoni del senyor Don Joaquín, de Tortosa. «Es va personar una parella a primera hora del matí davant del centre preguntant si hi havia algun responsable. Fora, hi havia unes trenta o quaranta persones. (...) Es va fer una acta i van marxar. Després, a la tarda, va tornar a venir una altra parella, ja no sé quanta gent hi havia fora. (...) No hi va haver cap acte de violència, tot al contrari, la gent estava molt contenta i amb alegria, era una gran festa». Què? Ja ho veieu clar? La parella, el capellà, els convidats, la festa i el convit. Seguim amb les declaracions: «No vaig passar la nit al centre, sinó que vaig quedar amb uns amics. Vam acabar esmorzant a les sis del matí i vam ser dels primers a estar al centre». I això, ho veieu? Està clar: és el comiat de solter del nuvi, allò que acaba menjant xurros a les sis del matí tots beguts al bar d’una benzinera. D’altres detalls que reforcen la meva teoria: la majoria dels testimonis «prometen», o sigui que estan «promesos». I ja, l’informe final que demostra que estem davant un casori amb capellà i església: és que al centre hi van haver un fotimer d’hòsties consagrades! Ara el que ens falta saber és si a la nit noces hi va haver un binomi o un trinomi de cossos.