El treball precari i la contractació pública

El catedràtic Santiago Niño Becerra manifesta que la crisi sistemàtica que vivim portarà canvis enormes en el model econòmic, com la incertesa en la contractació laboral i l’arribada massiva de les màquines i la tecnologia. Segons alguns estem en crisi des de l’any 2007, ara estem en la tercera fase amb un model en què la tecnologia serà absolutament protagonista, la demanda de treball caurà i hi haurà retallades en el món de la protecció social. Estem davant l’empobriment de les classes mitjanes i anem cap a una situació en què les llibertats, la democràcia i la privacitat estan amenaçades.

L’atur segurament no pujarà en tres o quatre anys, ara bé el que sí que es dispararà serà la feina precària. Pot passar que a vostè el contracto per dues hores a la setmana A més, hi haurà molts contractes per obra i servei i després bon vent i barca nova. Anem cap a una ultra precarització absoluta de l’ocupació. Ara bé, de persones sense cap feina mai no n’hi haurà gaires.

La contractació pública encara és poc social. Un any després de l’entrada en vigor de la nova llei estatal per impulsar les clàusules socials en la contractació pública, encara té una implementació molt pobra i qüestionada. Inclou, per posar algun exemple, la possibilitat de trossejar les licitacions en parts, per permetre a les pimes accedir a la contractació pública, fins ara un espai reservat a la gran empresa., o també es valora que els aspirants incloguin mesures de gènere, de respecte de medi ambient o iniciatives socials com ara retribuir per sobre del conveni col·lectiu un percentatge de persones que estan a l’atur per fer l’obra o el servei adjudicat.

Les clàusules socials s’interpreten com una solució superficial i poc efectiva a un problema més gran, que és un model de contractació basat principalment en el preu a la baixa. Encara la contractació pública és economicista, se’ls endú l’empresa que fa l’oferta més barata. Adif va arribar a adjudicar obres amb un 54% de baixa, en l’etapa de Gonzalo Ferrer. El factor preu acaba tenint un efecte pervers en els serveis, amb paradoxes com el fet que una administració treu a oferta pública un servei social que estableix un preu de licitació basant-se en el conveni col·lectiu i en canvi acaba adjudicant-lo per sota del preu inicial.

La Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya calcula que cada cop que es renova una licitació pública s’adjudica amb una rebaixa del 16%, i així any rere any. Aquest diagnòstic es compartit per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, que consideren, sense cap excepció, que les ofertes públiques que adjudiquen totes les administracions públiques estan sota cost i creu que resulta insostenible afegir-hi més clàusules socials.

El govern municipal d’Ada Colau ha publicat les «Guies de contractació pública social i ambiental», convertint-se en l’eina més potent per la política econòmica. L’any 2017 va crear una taula de contractació pública en què hi ha sindicats i patronals per buscar el consens i d’aquí es va crear una llei interna en què va introduir un nou paradigma en clàusules socials. Trossejar els grans contractes per donar accés a empreses de dimensió més reduïda ha significat un avenç, igual el fet d’introduir la contractació electrònica.