Les eleccions del canvi a Tarragona

En Pau Ricomà té un equip al darrere. Un equip molt més ampli que els regidors que coneixeu. Molta gent que aporta la seva vàlua i el seu temps per traçar un projecte de ciutat que reverteixi aquesta deriva perduda en què el tàndem Ballesteros-Partit Popular té immersa Tarragona. I nosaltres tenim un líder davant. Un lideratge honest, intel·ligent i treballador, que estima i coneix la ciutat com ningú. De resultes de tot això, Esquerra avui no és la crossa ni el recanvi, sinó el canvi. Perquè aquestes eleccions van d’això: del canvi a Tarragona.

El proper 26 de maig els tarragonins hauran de triar si revaliden la confiança en l’aliança PSC-PP-C’s que fa possible la governabilitat actual o trien un canvi a la ciutat. Si oferim el futur de la ciutat a qui fa 12 anys que la governa i més de 36 que n’és regidor o si fem net. Continuïtat o canvi o, si els puc ser una mica més contundent, decadència o canvi. Això ens hi juguem, ni més ni menys!

O l’alcalde del 155 que es va amagar el primer d’octubre o l’alcalde de la democràcia que va rebre els mateixos cops de porra que els ciutadans que l’envoltaven. O l’alcalde dels Jocs retardats, amb els estadis buits de tarragonins i plens de Vox i exèrcit, o l’alcalde que creu en Tarragona, Catalunya i la Mediterrània, amb tot el que això implica pel que fa als valors de l’esport, la pau i la solidaritat. O l’alcalde que volia entregar 150 milions d’euros de les butxaques dels tarragonins a l’empresa madrilenya Santa Gadea o l’alcalde que ho va frenar.

O l’alcalde que vol buidar el centre i els barris per depredar la Budellera i el Llorito o l’alcalde que vol omplir de vida la ciutat tot preservant els espais naturals. O l’alcalde que vol tenir Tarragona dividida en xiringuitos o l’alcalde que té entre cella i cella cohesionar la ciutat, fent del Francolí no la frontera sinó el punt de trobada.

O l’alcalde del cas Inipro, que s’asseurà al banc dels acusats per 8 presumptes delictes prevaricació, suborn, tràfic d’influències, falsedat documental, malversació i frau, entre d’altres–, o l’alcalde dels valors republicans. O l’alcalde del búnquer amb la seva reduïda cúpula dirigent, allunyat de les seves pròpies bases socialistes, o l’alcalde del diàleg i la participació amb la ciutadania i les entitats. En definitiva, o l’alcalde de les elits o l’alcalde de les persones.

O més Ballesteros o Pau Ricomà, aquesta és la pregunta de les eleccions. I sí, l’hora del canvi sempre té un punt cruel. Arriba quan tens la sensació que ja és massa tard, quan l’estat d’abandonament de les persones, els carrers, les places i les cases on viuen sembla no tenir marxa enrere. Però llegim-ho a l’inrevés. No és massa tard. El canvi arriba quan la llavor de l’alternativa germina i arrela amb força, disposada a créixer amb vitalitat aprofitant el nutrient de les cendres.

L’hora del canvi a Tarragona és ara i aquest canvi és un immens treball en equip que ens interpel·la a totes i tots. Aquest equip sou vosaltres i som nosaltres. Així que, equip, mobilitzem-nos. En positiu, constructivament, amb passió i amb il·lusió. Des de les nostres legítimes diferències. Republicanament. Fem-ho plegats!