Diari Més

Creado:

Actualizado:

El títol de l’article és una d’aquelles traduccions macarròniques que es fan de pel·lícules i cançons angleses. En aquest cas és la «peça» -que diria un purista- amb el títol original de The Ballroom Blitz, una cançó rockera i marxosa del grup Sweet, composta l’any 1973. Us la recomano. No crec que cap dels meus lectors sigui tan hàbil com per haver detectat que avui parlaria de l’Iceta i del Senat. La cambra alta es convertirà amb l’arribada del Miquel en un lloc més divertit, d’això no hi ha dubte. Diu el Gabilondo que no està bé que els periodistes mostrem afinitats polítiques, i pel que veig és una cosa que se segueix rigorosament. Espereu que estic a terra rient.

Bé, doncs jo crec que tenien dues opcions pel Senat. Opció 1: tancar-lo, agafar els sous dels senadors i donar-los a associacions com Arrels, Caritas o l’Espanyol, perquè tinguin tant de pressupost com els del «Barrio Rojo» de Les corts. Ups! Millor callo que em fico en terrenys pantanosos i després em critiquen. Opció 2: convertir la càmera de senadors en una mena de La Paloma, una sala de ball. Segur que a l’Iceta li agrada més la segona opció, me l’imagino amb el vestit de la Salomé del 69 arribant a la presidència com una vedet d’El Molino baixant les escales mentre canta: «Buenos días, senadores, se abre la sesión». Els altres, des dels escons, fent el cor amb aquella tornada de «Desde que llegaste ya no vivo llooorando, ei! Vivo cantando, ei!...», i el Santi Castellà dissimulant el riure en una cantonada. A mi no em desagrada el Miquel per aquest càrrec, tot i que potser hauríem de canviar el nom de Cambra Alta per Cambra Baixeta.

tracking