Un món per l'home lliure

El passat cinc de maig es va commemorar l’alliberació del camp de concentració de Mauthausen. Més de tres-centes persones procedents de diferents punts de l’Estat, familiars, amics i estudiants d’una trentena d’Instituts, van participar activament en els actes organitzats per l’organització Amical de Mauthausen.

Per primer cop, després de vuitanta anys, i mercès a un acord de l’actual Govern de l’Estat, a iniciativa del Ministeri de Justícia, aquesta data ha estat escollida per sempre més, per honorar a les víctimes del feixisme i, conseqüentment, a totes i a tots els Deportats Republicans als camps d’extermini.

La commemoració no va estar exempta de polèmica a causa d’una intervenció de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènec que va provocar retirada de l’acte de la ministra de Justícia Dolores Delgado.

Per aquest motiu l’Amical va treure un comunicat molt explícit on es parlava de «intento de desdibuixar el valor de patrimonio internacional de estos espacios de memoria y reflexión». Mentrestant, a Torredembarra, s’havien ja iniciat tot un seguit d’activitat dins del programa del III Memorial Esteve Cañellas Margalló, dedicat al torrenc assassinat al camp de concentració alemany, dirigit a l’alumnat dels dos instituts de la població, i que tindrà el seu colofó el diumenge vinent amb una ofrena floral. Entre les moltes activitats – xerrades, projecció de documentals, ...–, sobresurt una exposició dedicada a la memòria dels Deportats Republicans i el seu periple per camps de concentració a França i, més tard, als camps d’extermini nazis.

Dins d’aquesta exposició em va cridar molt l’atenció el jurament que van realitzar els presoners espanyols al ser alliberats i que porta per data el 16 de maig de 1945. El seu contingut és tota una declaració del compromís amb la llibertat, la justícia i de seguir lluitant contra el feixisme i qualsevol altre tipus de règim totalitari. Amb un encapçalament prou explícit on es pot llegir «Nos dirigimos al mundo entero para decirle: ayúdanos en nuestra tarea», fan el jurament en nom de totes i tots els que varen ser presoners polítics a Mauthausen.

En un dels paràgrafs diu textualment: «Fieles a éste ideal, juramos mantener nuestro espíritu de solidaridad y unión para continuar la lucha contra el imperialismo y el fanatismo nacional».

Ha estat, doncs, respectuosa amb aquest jurament la representant de la Generalitat que va voler, encoberta pel pagament d’una placa per part de l’exconseller de la Generalitat Raül Romeva, apropiar-se del patiment de centenars, milers de catalanes i catalans víctimes de la més cruenta realitat d’allò que suposa el fanatisme i, per tant, el feixisme?

Molts sectors vinculats a entitats compromeses amb la memòria històrica, han criticat el fet de voler comparar una situació de veritable horror, com és l’extermini massificat de persones, amb la situació injusta i fins i tot incomprensible, que pateixen els polítics en presó preventiva des de fa ja més d’un any.

I no estan mancats de raó.

Ara, quan els esforços per aturar el feixisme creix, a causa de la implantació de partits ideològicament propers al nazisme, no només a Europa, sinó també al nostre país, i quan es fa més que mai necessari portar la memòria col·lectiva a tota la societat, començant per les escoles i instituts, recordant i explicant els perills del creixement de l’extrema dreta, actuacions i/o declaracions com la que va realitzar la representada de la més alta institució de Catalunya, aconsegueixen desvirtuar el missatge i mostrar la infidelitat cap a la voluntat d’aquells que van patir el terror en les seves pròpies carns.

Caldrà doncs anar alerta en certes actituds, ser més responsables i fomentar la internacionalització de la lluita antifeixista, posant l’accent en la importància que té als nostres dies el significat de les paraules Solidaritat, Justícia i Llibertat, per continuar defensant la utopia que aquells homes i dones van defensar, molts amb la seva pròpia mort, per aconseguir un món per l’home lliure.