Ictus

La mort del polític Rubalcaba com a conseqüència d’un ictus, posa sobre la taula l’existència negativa d’aquesta malaltia, provocada per un trastorn brusc de la circulació cerebral, en què hi ha una àrea afectada de forma transitòria o permanent per isquèmia o hemorràgia. Representa la primera causa de mortalitat femenina, la segona de mortalitat masculina i constitueix la primera font generadora de seqüeles neurològiques permanents en les persones adultes.

Lamentem profundament la mort d’aquest significatiu polític, tot i que aprofitant el seu ressò mediàtic, per fer palesa una assignatura pendent, constatada pel grup IctusPremià, sobre el tractament d’aquesta malaltia en la seva fase postictus, la menys dotada dels recursos sanitaris necessaris per ser solucionada.

L’ampli desconeixement de l’evidència científica de la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui, ignorada per la majoria dels pacients postictus, provoca que es conformin amb les seves seqüeles negatives, quan realment existeixen els principis científics necessaris per ser tractada i superada.

Aquest desconeixement provoca una manca de massa crítica de pacients afectats, que convençuts de la seva rehabilitació, reivindiquin i exigeixin la cerca de solucions als serveis sanitaris i de salut, incapaços d’afrontar un problema, més per manca de talent que d’economia, que requereix el treball comunitari en xarxa, d’equips transdisciplinaris disposats a solucionar-lo mitjançant la innovació i la creativitat.