El lideratge de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

«Liderar és prendre decisions no pensant en el benefici propi o en el dels afins, o en els aplaudiments del carrer, sinó en la teva responsabilitat de defensar el bé comú i, especialment, als més dèbils, a aquells que no es poden defendre.» Aquesta és la definició que feia Antoni Rovira i Virgili (tarragoní, catalanista i federalista d’esquerres) prenent com a referent al president Macià. Una definició certa i acurada del que és el lideratge polític des de l’honestedat. Doncs bé, jo he tingut la sort d’aprendre el que es l’autèntic lideratge de la mà d’un altre tarragoní, treballant durant aquest mandat amb l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, a la Diputació de Tarragona. Recordo, per exemple, l’entusiasme que posava l’alcalde quan ens parlava dels Jocs, de les inversions que guanyaríem i de l’embranzida en projecció exterior que suposarien per al territori. Tots recordem quin era el soroll de fons que vàrem tenir durant anys: els Jocs «no es faran», «és impossible», «no podrem aconseguir-ho», «mai una ciutat tan petita ha aconseguit organitzar uns Jocs internacionals», etc, etc.

Doncs sí va ser possible, sí es van fer, sí van ser un èxit pel conjunt de les comarques tarragonines, sí van suposar una inversió de 96 milions d’euros, sí es va completar l’anella mediterrània, sí vam rebre la felicitació de 26 comitès olímpics nacionals i de 4.000 esportistes internacionals i sí vàrem assolir el rècord de participació de més de 3.500 voluntaris i voluntàries.

He posat aquest exemple –un d’entre mil- perquè demostra amb claredat la capacitat de lideratge de l’alcalde Ballesteros. I aquesta capacitat no es demostra quan tot et ve de cara sinó en els mals moments, quan la vida et posa a prova, en temps de dificultats. Quan els crits del carrer, o de les xarxes, ofeguen les paraules i la reflexió, que diria el poeta.

L’alcalde Ballesteros no va dubtar ni un moment, va decidir assumint la seva responsabilitat. Perquè la primera obligació d’un alcalde és decidir. Però va decidir com s’ha de decidir: amb diàleg, respecte, determinació i les idees i les prioritats clares. Amb l’autoritas romana. I la ciutat i els tarragonins el van seguir, entre d’altres raons, perquè van tenir clar que el seu alcalde els demanava allò que també s’exigia a ell mateix: el màxim lliurament en la consecució d’un projecte bo per la ciutat. I d’aquesta manera, tots junts, van assolir l’èxit. Perquè vull insistir en aquest punt. Tot això va ser possible perquè l’alcalde era allà amb la seva gent, demanant als altres el que es demanava a sí mateix, al lloc precís, en el moment de la veritat. I aquest moment suprem no és l’hora dels aduladors ni tampoc dels apologistes de la catàstrofe (perquè mentre l’alcalde feia tot el possible per assegurar l’èxit dels Jocs n’hi havia d’altres, que tenint responsabilitats polítiques, celebraven quasi com una victòria personal qualsevol incidint que enterbolís un projecte que era de ciutat, no d’una persona en concret). El moment de la veritat, en efecte, també és el moment on veus que els que no tenen lideratge titubegen i que els que no creuen en Tarragona miren cap a una altra banda. No va ser al cas de Josep Fèlix Ballesteros que va demostrar ser l’alcalde de tots, el millor alcalde que pot tenir Tarragona.

L’alcalde d’una ciutat social, verda i innovadora. Amb projectes de futur tan engrescadors com el transport públic gratuït per a tots els tarragonins i tarragonines. La Tarragona positiva que allà on altres veurien problemes, ell és capaç sempre de trobar una solució. Pulveritzant permanentment el seu sostre.

Sé que els reptes que té per endavant Tarragona són molt importants, seria absurd oblidar-ho, però també sé que els valors de la Tarragona que la gent admira (com ara l’honestedat, l’esforç, la valentia, el treball en equip, la tolerància, el respecte i una capacitat invencible de superació en l’adversitat) són els que encarna i representa Josep Fèlix Ballesteros Casanovas. El millor alcalde per una ciutat de la creativitat, empeny i talent com ho és Tarragona.