Ara toca parlar des del realisme

Després de la llarga dinàmica electoral dels darrers mesos, ara el que toca es començar a constituir els governs que, fruit de les votacions celebrades, comportaran un període de consolidació o renovació en funció dels suports democràtics conquerits. És evident que portem molts dies de confrontació dialèctica, on hem sigut «assetjats», per propostes i compromisos que ara veurem com seran possibles de portar a la pràctica.

La configuració de coalicions executives suposarà per damunt de tot conèixer els que a partir d’ara seran els responsables de que l’ofert en campanya arribi a la pràctica real, i esperem que no es repeteixi, un cop més, que les evidències deixin molts dels compromisos assolits com plantejaments inaplicables, fruit exclusivament del màrqueting electoral.

A ben segur que podrem veure el que succeirà com un tema normal, especialment pel que fa a l’hora de donar-se acords impensables si llegim el que s’ha dit i, sobre tot, els enfrontaments dialèctics que, malgrat tot, es deixaran de costat per conquerir un «poder» necessari com objectiu vital de qualsevol tasca partidista.

Per descomptat que, d’entrada, crec que hem d’acceptar el diàleg en positiu, per damunt del que s’hagi posat de manifest al llarg de la confrontació electoral, una altra cosa seria que l’entesa necessària comportés la renuncia a molts dels temes programàtics que han constituït la part vital de cada oferta electoral, és a dir, que en base als acords es rebutges una part important del compromès en un pacte que podria deixar en segon pla moltes de les ofertes emblemàtiques.

No oblidem tampoc que parts importants dels programes publicitats, no podran fer-se realitat si no existeix un potencial econòmic que, malauradament és nul a la majoria d’Institucions Públiques, que s’han vist manipulades en campanya a «l’hora d’ofertar» per part de les diferents opcions partidistes que coneixien de primera mà la seva impossibilitat de portar-se a terme a tots els efectes.

La crua realitat en la que es trobaran els nous o els continuistes líders de torn, serà ben complicada per una evidència objectiva que exigirà grans esforços en totes les vies de gestió per conquerir una tasca de govern o oposició, amb unes mínimes garanties d’èxit. Esperem que la nova dinàmica, on la feina a fer serà fonamental, comporti bones noves, desitjades per tots, davant una realitat difícil però possible.

Ara toca parlar i discutir des del possibilisme, l’objectivitat i l’exigència és que aquest sigui el denominador comú d’un futur on res serà fàcil, però on l’esperança segueix sent fonamental.