El liberalisme

Després de la caiguda del feixisme i del comunisme, el liberalisme s’ha imposat gairebé per tot el món d’una manera o altra, defensant coses tan boniques com la llibertat, els drets humans, i la llibertat de moviment, entre d’altres. Passa però, que des de la crisi global de 2008, els decebuts pel liberalisme creixen i cada vegada hi ha més persones desencisades, per la gran desigualtat social i precarietat laboral que genera. Malgrat tot, la humanitat no pot abandonar el liberalisme, «perquè erròniament es creu no té cap alternativa», encara que tampoc ofereix respostes «als més grans problemes als quals ens enfrontem com el col·lapse ecològic i la disrupció tecnològica».

El liberalisme tot ho resol amb el creixement econòmic que de forma creixent és percebut de forma negativa, com a responsable de la crisi ecològica, de malbaratament de la natura, i de gran part de l’impacte de les noves tecnologies degut a les seves fortes repercussions socials i ambientals. Tot això, genera una gran perplexitat, provocadora de l’actual tantsemenfotisme, de passar de tot del que ens embolcalla, al no saber res o ben poc del que està realment succeint i afecta el nostre dia a dia.

Aquest desconcert i manca de camins que permetin fer possible una vida rica i plena, ens acaba convertint en súbdits servils, resignats i conformistes dels qui ostenten el poder, sense cap tipus de capacitat per rebel·lar-nos, lluitant per assolir espais més amplis de llibertat que estant al nostre abast però som incapaços de realitzar.