Advocacia i futur

La passada setmana l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona va celebrar l’acte institucional de benvinguda als nous lletrats i el reconeixement als que ja fa molts anys que venen exercint la professió, la trobada de gran part del món jurídic va posar de manifest, dintre de la serietat dels diferents discursos, les preocupacions dels professionals pel que ha de ser el seu demà en moltes de les besants que poden condicionar la seva feina.

De manera concreta, les intervencions més de referència van ser les del representant dels nous lletrats, el ja advocat Rodríguez, que va exposar l’evident precarietat laboral i les dificultats per accedir a uns potencials clients, valorant la tasca feta per arribar a la possibilitat del propi exercici professional.

Per la seva part, el portaveu dels que tenien el reconeixement per 25 i 50 anys de professió, en Javier Gutierrez, en un brillant missatge, va posar de manifest les pròpies connotacions de la professió, reivindicant novament la merescuda «ciutat de la justícia de Tarragona» que, malgrat tot, «ni hi és ni se l’espera», per molt que els compromisos verbals dels responsables de torn la comprometin permanentment.

Per tancar l’acte va intervenir el Degà, Manuel Albiac, que crec va referir-se als greus problemes als que s’haurà de fer front per part de la professió que, immersa en canvis continus, haurà de «digerir» tot el que afecta a les noves tecnologies i, de manera especial, la digitalització; en tot cas el que es evident és que, en els propers anys, els lletrats no tindran res a veure, a l’hora de desenvolupar la seva feina, en el que ha estat «l’ofici» fins ara. Certament s’acosten moments de canvi, més aviat que tard, en el que pot suposar un «sacseig» emblemàtic per una manera de fer que haurà de saber adaptar-se.

Molts són els dubtes que es poden plantejar en analitzar la feina jurídica, en totes les besants, en els propers anys, i segurament la cosa té molta més transcendència de la que puguem sospitar i afectar, igualment, a tots els que intervenen en la dinàmica legal, sense exclusions, per tant, sense la pretensió de ser «endeví» , el que és irrefutable és que venen canvis on els professions que intervenen, en el propi mercat i en el model d’oferta empresarial, i sobre tot, en la pròpia organització dels despatxos, que hauran de transformar-se per donar les respostes que la societat els exigirà.

Conceptes nous com la intel·ligència artificial, la pròpia gestió de la informació i les novetats tècniques, que tot ho condicionen, són evidències que exigiran adaptacions urgents, si no ens volem veure superats per una realitat insospitada; algú ha parlat del fi de la pròpia professió en sí mateixa i de l’obertura d’altres possibilitats diferents, doncs no es pot oblidar que les noves tecnologies inauguren formules de gestió inesperades i tasques diferents a les fetes fins la data.

Variables tant noves con la facilitat i automatisme de la pròpia comunicació o les connotacions del propi secret professional exigiran esforços de comprensió i limitació que s’hauran d’abordar des d’una mirada endavant, que no pot limitar la pròpia realitat dels nostres dies, per no oblidar altes punts, ja realitat avui, com la pròpia especialització i el control indirecte de l’afany legislatiu dels propis legisladors, molt preocupats per regular-ho tot sense ser conscients que masses cops la seva pràctica és impossible.

L’alarma lògica de veure robotitzada la nostra feina, no és ciència ficció i, en tot cas, no es lluny de fer-se pràctica en determinats serveis jurídics, un altra cosa és si això constitueix un avanç o és producte del propi interès globalitzador d’uns mercats segrestats per una generalització sense límits, ja sé que la cosa es posa difícil i que, a més, no podem oblidar, en tot el que esmento, les noves sensibilitats a tots els nivells, que fan de la professió primera plana dels mitjans de comunicació cada dia, traslladant a la societat un interès que fins ara no tenia la repercussió que avui té.

Tornant a l’acte del Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, i a la queixa que manifestava el representant dels nous professionals, la cosa és complicada no solament per ells, que en el seu propi impuls sabran superar la problemàtica que tot ho condiciona, sinó per la pròpia feina en sí mateixa. Esperem que el seny, tant qüestionat en la nostra societat, pugui fer més del que puguem esperar i reconduir uns presagis negatius. Ser conscients del que pot succeir hauria de ser el primer pas per poder afrontar-ho, amb totes les variables dels interessos polièdrics que es donen, doncs debatre problemes ajudarà a solucionar-los en funció d’una comunitat que necessita, com mai, que algú la defensi de sí mateixa.