Fa calor, però surto de casa amb una gavardina, unes ulleres de sol i un paraigua, tot i que no plou. Vaja, que semblo la secretària del Villarejo. El motiu és no haver-me de trobar ningú que em pregunti pels temes que interessen en aquest país. L’atur, el referèndum o el judici de l’1-O? Nooo, temo que em parlin de la Isabel Pantoja, de Joc de Trons o de la Champions. En cap de les tres àrees d’erudició tinc ni punyetera idea. Bé, no tinc ni idea de res, però dissimulo bé. Per exemple, de política entenc el mateix que els tertulians de ràdios i televisions que opinen als debats. Res. Però com que tinc la sort d’escriure cada dia la meva opinió aquí, us heu de fotre. Ara que parlem de fotre... m’ha arribat a les orelles que algú s’ha enfadat perquè he fet ironia d’un polític que es veu que és molt guapo. Estimat senyor: jo no em miro 13TV perquè estaria enfadat cada tres segons, ni escolto el Carlos Herrera quan opina de la independència, ni m’interessa res de Federico Jiménez Losantos. Bé, sí, d’aquest m’interessaria saber a quin psicòleg va, perquè jo també tinc uns desajustos importants. Ho ha entès? No? Li ho explicaré d’una manera més fàcil: si vostè és vegetarià, no posi un canal de Cuina on parlin de com es fa un «chuletón» d’Àvila. Ja veieu que el paraigua és perquè no em taqui la merda que em plou al damunt. Una qüestió d’higiene democràtica.
Demanaré cita al psicòleg del Jiménez Losantos perquè he sentit que els socialistes es tornaran independentistes d’aquí a poc. Osti, a qui hauré de votar? Perquè ja sabeu que jo era del PSC. Uf, complicat! Ah, ja ho sé, votaré a la Pantoja.